La incertesa en relació amb el tram de Línia d’Alta Velocitat entre Perpinyà i Montpeller, revelada l’11 de juliol pel ministre delegat al Pressupost, Jérôme Cahuzac, genera una reacció contundent. El 14 de juliol, una comunió d’interessos amb coloració de la UMP s’ha expressat en una declaració firmada pel batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, el president de la mancomunitat Perpinyà Mediterrània, Jean-Paul Alduy, el batlle de Besiers, Raymond Couderc i el de Nimes, Jean-Paul Fournier. Segons aquest grup, que tindria el missatge enfortit si incorporés la batllessa socialista de Montpeller, Hélène Mandroux, una eventual relegació del tram “assassina el Llenguadoc-Rosselló”. Mentre que el primer TGV de França, país inventor del procediment, va circular entre París i Lió el 1981, els electes mobilitzats denuncien la possible eliminació, segons la qual “L’única baula que faltarà entre Sevilla i Amsterdam serà a França”. Amb la idea que l’Estat “estalviï aquesta vergonya”, aqueixos electes pretenen influir en la dura selecció entre 14 línies, prevista al final d’any amb motiu d’un salvament de les finances públiques.
El “Tren d’1 euro”, adversari de l’Alta Velocitat?
En les seues paraules, el ministre ha confirmat voler “escollir entre els projectes que han estat proposats” i ha lliurat un indici preocupant, ja que apartarà els prolongaments de línies “que procuren un guany de temps marginal” i potenciarà “el manteniment tècnic de la xarxa secundària de transport ferroviari, indispensable ja que molts la fan servir”. Amb aquests criteris, el “Tren d’1 euro” promogut per la regió Llenguadoc-Rosselló pot competir amb l’Alta Velocitat en el cas que s’estengui entre Perpinyà i Montpeller. Aquesta fórmula, que es va posar a prova el 9 de juny en ocasió del partit de rugby a XIII entre Dracs Catalans i Wigan, a l’Estadi de la Mosson de Montpeller, ha estat instaurada en altres lloc, de manera fixa, com ara entre Perpinyà i Vilafranca de Conflent, en nom de la continuïtat i de la igualtat territorials. Aquestes dues exigències altament republicanes indueixen una extensió del TGV, si bé aquesta s’espera des del 1992 a la Catalunya del Nord.
