Després d’haver-la esmentat des de principis dels anys 2000, l’Estat va validar definitivament, a finals de la setmana passada, la “nova línia Provença-Costa Blava” (LNPCA), que connectarà Marsella i Niça mitjançant TGV. Un avantprojecte de resum (APS), una investigació pública, una declaració d’utilitat pública (DUP) prevista per al 2023, i després les obres, marquen el curs de realització d’aquesta línia. El compromís de l’Estat ascendeix a 1.383 milions d’euros, o un 40%, el mateix sobre l’ofereixen les autoritats locals i la Unió Europea aporta el 20% restant. En total, el presupost arriba als 3,45 miliars d’euros.
Una desigualtat instituïda
La preferència reservada a l’arxiu provençal relega el nou projecte de la línia Perpinyà-Montpeller (7,9 miliars), la concertació pública de la qual es va tancar a primers d’aquest 2021. L’opció del poder central consagra una “França a dues velocitats”, estima Carole Delga presidenta de la regió “Occitània”, que sembla descobrir una desigualtat establerta. Aquest patró és obvi en termes de cultura, perquè el ministeri dedicat gasta 139 euros per càpita a Illa de França, en comparació amb 15 per a altres regions, l’estat finançant el 80% de la vida cultural parisenca. Aquest principi jacobí pot fins i tot descuidar certs assumptes internacionals no parisencs, perquè el TGV Perpinyà-Montpeller també és l’únic enllaç que falta al corredor ferroviari sud-nord d’Europa. Aquesta incongruència perpetua la circulació diària de milers de camions per l’autopista A9, especialment al Rosselló.
