Escollits el 22 de maig, els nous alcaldes de Barcelona i de Girona, Xavier Trias i Carles Puigdemont, han pres possessió del càrrec divendres, en una excepció a la Catalunya del Sud. De fet, a més del termini legal espanyol previst entre un venciment electoral i una col·locació efectiva s’han sumat dos recursos, sense conseqüències decisives. Els dos edils, membres de la coalició de centre-dreta Convergència i Unió (CiU), presidiran d’ara endavant els destins de dues ciutats amb majoria socialista des de feia 32 anys, és a dir des de les primeres eleccions municipals del 1979, consecutives del retorn de la democràcia a Espanya.
A la capital, Trias, que pren el relleu de Jordi Hereu, ha estat investit amb el suport dels 15 regidors de CiU i dels dos regidors de la formació Unitat per Barcelona, de la qual forma part l’expresident del Barça, Joan Laporta, reconvertit en una personalitat independentista. Aquest nou batlle treballarà en minoria, però les formacions rivals, com el Partit dels Socialistes de Catalunya i el Partido Popular, d’ideologia tradicional espanyola, ja han comunicat llur compromís per unes “pactes de govern”. Aqueixes aliances puntuals, habituals al sud dels Pirineus, enforteixen generalment certa estabilitat política, tot generant participació de les oposicions a les accions col·lectives.
A Girona, la ruptura amb 32 anys de socialisme ha justificat una cerimònia qualificada d’històric pel nou primer magistrat, Carles Puigdemont. Prenent el relleu simbòlic de la vara municipal de les mans de la batllessa fins avui, Anna Pagans, aquest experiodista ha estat també investit en minoria, és a dir per les veus dels 10 regidors de la seua formació. En el seu primer discurs, el Puigdemont ha demanat a les formacions polítiques representades al seu costat que “no posin pals a els rodes” per tal de garantir la minyona responsable dels projectes municipals. En un exercici de transparència poc habitual, aquesta personalitat, que assumeix ja un paper de diputat al Parlament de Catalogne, ha declarat inscriure’s en un temps limitat, considerant, si els ciutadans li atorguen la seva confiança, de limitar la seva presència al capdavant de Girona als només 8 anys, sigui la durada de dos mandats.
