La fabricació de la futura regió probablement batejada Pirineus-Mediterrània, que reunirà els territoris dels actuals Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló, ha començat. Des de fa algunes setmanes, diversos alts funcionaris d’Estat veuen com evolucionen els seus càrrecs, com el prefecte de Migdia-Pirineus, Pascal Mailhos, designat prefecte prefigurador de la futura regió. Per a l’Educació estatal, el projecte d’Acadèmia única Tolosa-Montpeller està entre les mans d’Helène Bernard, actualment rectora de Migdia-Pirineus. Aquest esquema s’observa també al servei estatal d’ocupació laboral Pôle emploi i a l’Agència Estatal de Sanitat, la directora general a Migdia-Pirineus, Monique Cavalier, treballa per a coordinar els serveis homòlegs del Llenguadoc-Rosselló. A nivell polític, els caps de llista PS, UMP i Front Nacional, Carole Delga, Dominique Reynié i Louis Aliot han estat afaiçonats o viuen a Migdia-Pirineus.
L’espai de la Catalunya del Nord
La nova geometria regional que s’està dissenyant obeeix a una extensió territorial de l’àmbit administrat per Tolosa de Llenguadoc i no a una addició territorial. En aquest sentit, la metròpoli de Montpeller troba una situació peculiar, després d’haver englobat les comarques de Perpinyà, sense real repartiment d’iniciatives. El posicionament de Catalunya del Nord en la futura gran regió queda plantejat, amb com a única resposta política coordinada, fins avui, una voluntat d’erigir l’Aglomeració Perpinyà Mediterrània en Comunitat urbana, a partir de l’1 de gener de 2016. Aquesta solució proposada pel seu president, Jean-Marc Pujol, és probablement guanyada. Permetria millorar el finançament de l’Aglomeració del Rosselló i afaiçonar un pol territorial fort. Aquest projecte és criticat per l’associació política l’Olivier i Debout les P.O., federació departamental de Debout la France. Paral·lelament, el col·lectiu SEM promou un estatut territorial propi per a la Catalunya del Nord, presentada com a tal.
