Idioma

Aquest divendres 31 juliol, el consell de ministres ha atorgat a Tolosa de Llenguadoc l’estatut de capital de la futura gran regió Migdia-Pirineus/Llenguadoc-Rosselló. A Carcassona, el prefecte de la regió Migdia-Pirineus, Pascal Mailhos, ha anunciat el manteniment a Montpeller de 5 direccions regionals de serveis de l’Estat sobre 11. Aquesta ciutat guardarà així el seu rectorat, els seus serveis administratius de Sanitat de Cultura, de Joventut i esports, així com la cambra dels comptes. Però Tolosa tindrà l’exclusiva de les direccions de la Direccte, encarregada de l’ocupació laboral, de l’Insee, per a les estadístiques, de la Dreal per a l’ordenació del territori i el medi ambient, de la Draaf per a l’alimentació i l’agricultura, com també de la DRFIP, per als finances. Al començament de la tarda, el diputat socialista de Catalunya del Nord Jacques Cresta ens ha comunicat la seva satisfacció, per a Montpellier: «La unió de les regions (…) respectarà l’equilibri que volíem». Ha destacat una fórmula «equilibrada» però ha afirmat voler «fer respectar els altres pols regionals, com el de Perpinyà».

Catalunya del Nord transformada en un «simple cantó»

A Perpinyà, el silenci aclaparador és trencat per dues reaccions polítiques. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) considera que el procés territorial «transforma Catalunya del Nord en simple cantó», a través d’un «jacobinisme regional». El partit centrista no és tendre amb Montpeller : «en 10 anys, el Llenguadoc-Rosselló ha reforçat les universitats i centres de recerques de Montpeller a base de desenes de milions d’euros obtinguts de l’Estat, sense repartiment. La preferència per a Seta i La Novella ha enfonsat el port de Portvendres, i l’aeroport de Perpinyà ha quedat desclassificat». Abans de reclamar una paraula territorial «unida», CDC comprova amb amargura l’absència de reaccions : «On són el Consell departamental dels Pirineus Orientals i el batlle de Perpinyà? On han passat l’Aglomeració Perpinyà Mediterrània i l’Associació dels Batlles i Tinents de Catalunya del Nord?».

Pel seu costat, la federació de Dempeus França (DLF 66) empra la metàfora carnissera : «Montpeller ha sagnat Perpinyà, Tolosa-Montpeller l’acabarà especejant». La formació sobiranista francesa condemna els electes «covards» de Catalunya del Nord, dels quals «cap ni un no es manifesta per reclamar una igualtat de tractament, per denunciar el duopoli de les metròpolis que enfonsa cada vegada més els altres departaments.» Com Europa Ecologia – Els Verds, DLF66 promou un estatut particular per a Catalunya del Nord, com a garantia d’una «democràcia moderna».

Aliot, del Front Nacional, reclama competència per a Perpinyà

La reforma en construcció interpel·la també Louis Aliot, cap de l’oposició del Front Nacional a l’ajuntament de Perpinyà i candidat a les eleccions regionals de la gran regió al·ludida. En un comunicat, es posiciona en tant que futur president: «reequilibraré els poders al si d’aquesta gran regió atorgant competències a conques de vida importants totalment absents d’aquestes negociacions de venedors de catifa, a l’exemple del Rosselló/País Català, gran perdedor d’aquesta reforma i tanmateix en gran dificultat econòmica i social». Aliot, tot considerant que Tolosa i Montpellier «s’han repartit les competències sense preocupació de l’equilibri territorial i sense respecte de les identitats locals», exigeix que les competències marítimes, vitícoles i vinculades a les energies renovables siguin atorgades a «Perpinyà-Rosselló». Proposa que els amplis espais d’oficines buits de l’edifici El Centre del Món, adjacent a l’estació d'(alta velocitat de Perpinyà, s’afectin a aqueixos nous serveis.

Comparteix