Les eleccions senatorials, previstes aquest diumenge 25 setembre a 44 departaments i territoris d’ultramar francès, implicaran 12 candidats a la Catalunya del Nord.. La llista oficial, comunicada aquest dilluns per la prefectura de Perpinyà, conté els noms de Christian Bourquin (dissident socialista), Robert Sultan (Front Nacional), François Calvet (UMP), Bruno Rouane (Europa Ecologia), Jean-Paul Alduy (Marxat Radical-UMP), Philippe Galano (Partit Comunista), Chantal Décosse i Maryse Gomez (Moviment Republicà i Ciutadà), Charles Campigna (Partit Socialista), Jean-François Denis (Partit dels Radicals d’Esquerra) i Henri Clément i Jean-Michel Campins (divers dreta).
Aqueix escrutini inaugura un nou escenari per a la cambra alta francesa, que, després de la reducció del mandat senatorial de 9 als 6 anys des de 2004, serà d’ara endavant renovada per meitat cada 3 anys pels grans electors, regidors municipals en un 95%. El Senat inclourà 348 senadors, un sostre d’ara endavant inscrit a la Constitució. A la Catalunya del Nord, dos escons són cobejates, a través d’un escrutini plurinominal majoritari de dues voltes, pels diputats, consellers regionals, generals i municipals. Per a aquesta elecció d’un dels pilars legislatius a França, que ha d’atorgar, després de les reformes, una major representativitat dels territoris a través d’una millor dinàmica democràtica, el repte és important, ja que a la Catalunya del Nord concorren tres de les personalitats polítiques més importants del territori. Es tracta de Jean-Paul Alduy, senador sortint i president de l’aglomeració Perpinyà-Mediterrània, Christian Bourquin, president de la regió Llenguadoc-Rosselló, i François Calvet, diputat de la 3a circumscripció i batlle del Soler. Si el color polític pot tenir menys importància en aquestes eleccions fundades en les relacions personals, l’escrutini testimonia les dinàmiques polítiques dels tres fronts que s’enfronten. Es tracta del centre-dreta del radical Jean-Paul Alduy, entre els principals suports a la candidatura de Jean-Louis a les eleccions presidencials de 2012, de l’UMP i del suport tradicional a Nicolas Sarkozy representat per François Calvet, i del socialisme exclòs del PS vehiculat per Christian Bourquin, suport de François Hollande per a les presidencials.
Però l’aposta, més local per als delegats hablitats a votar, determinarà part de la dinàmica territorial nord-catalana a llarg termini. Encetada pel socialista Georges Frêche des de 2004 , la centralització montpellerenca de Perpinyà i la Catalunya del Nord s’oposarà a la defensa de la centralitat i de l’autonomia perpinyanenca al si del conjunt regional. Defensor de la centralitat rossellonesa en un eix euroregional de Narbona a Girona, Jean-Paul Alduy, creador d’un pol prou poderós a la plana del Rosselló, com és l’aglomeració Perpinyà-Mediterrània, oposarà la seua visió a la teoria regional de posada en perifèria de Perpinyà enfront de la metròpoli de Montpeller. Aqueix esquema, promogut per Christian Bourquin, il·lustrat per la imposició avortada del nom Septimanie, el 2005, progressa tanmateix amb la marca Sud de França i la posada sota custòdia regional de l’aeroport de Perpinyà. En aquest context, François Calvet, encarregat de l’Eurociutat, apareix com un suport a la política de Jean-Paul Alduy d’emancipació catalana de cara a l’ogre montpellerenc, la seva oposició moderada a aquest últim servint només per assegurar el predomini d’un dels dos camps en la dreta local.
