Idioma

La cadència accelerada de les gires de candidats a les eleccions senatorials del 25 de setembre, i les campanyes associades, generen sorpreses a la Catalunya del Nord. L’escrutini provoca hiperactivitat al president emparentat socialista de la regió Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin, que es troba present en diversos fronts, invariablement simbòlics, i no-econòmics. En una estratègia eficaç en matèria de visibilitat, el vicepresident del Consell General nord-català es va il·lustrar el 23 de juliol amb la inauguració d’una sendera pedestre en el sector de Corbera la Cabana. Se’l va veure en els àmbits taurins, el 25 de juliol a la presentació a Perpinyà de la feria de Millars, i durant la “Feria del llibre” de la mateixa ciutat, el 6 d’agost de 2011. Aquest dimarts, el mateix candidat, aquesta vegada als costats dels rivals Jean-Paul Alduy, recolzat pel Partit Radical-UMP, i François Calvet, que rep el suport de la l’UMP, acompanyava el prefecte de la Catalunya del Nord a l’Alta Cerdanya, en motiu de la col·locació de la primera pedra de l’escorxador transfronterer del sector, la firma d’un Pol d’Excel·lència i la visita de les obres de la guarderia del municipi de Sallagosa.

Però l’estratègia de Bourquin és severament reprovada per la titular del socialisme regular al Rosselló, Jacqueline Amiel-Donat. Aquest dimecres, en una comunicació pública, la regidora de Perpinyà ha llançat la fórmula “Els vots no fan olor”. Lamentant la cobdícia del candidat teòricament proper de les seues idees, l’electe ha denunciat “alguna cosa de patetisme en el comportament del Partit Socialista 66”. Ha considerat que fer “qualsevol cosa” s’ha convertit en un comportament habitual, demostrant això esmentant un suport “ostensible” al postulant a l’ajuntament del Barcarès, Alain Ferrand, dissident de la UMP, clarament marcat a la dreta. Amiel-Donat s’ha atrevit a condemnar unes “amistats noves” amb electes de dreta, “esdevinguts útils”. L’opositora d’esquerra a l’ajuntament de Perpinyà, la vivacitat oratòria de la qual s’expressa regularment, ha citat uns “líders” socialistes, sense tanmateix citar ningú, “que desafien el partit del qual són exclosos (…) agenollant-se per implorar i pidolar els vots dels grans electors (de tots els bàndols) per a les senatorials”.

El mètode llestat per Bourquin, al qual l’estatut d’exclòs del PS permet una hàbil posició crítica envers el partit, tot podent-se-ne reivindicar, li garanteix confiança. Al final de la setmana passada, en una inauguració de pas, el candidat s’expressava sòbriament sobre l’elecció, declarant als seus amics “la cosa ja està lligada”.

Comparteix

Icona de pantalla completa