La Clau: Quin és el problema més gran de Perpinyà?
Romain Grau: És, sense cap mena de dubte, l’economia, de la qual depèn el benestar social. Ens cal desenvolupar-nos, prosperar, afavorir la creació de llocs de treball i la implantació d’empreses. És la raó d’ésser del combat per a l’ocupació que duem a terme a l’aglomeració Perpinyà-Mediterrània, amb el president Jean-Paul Alduy. També ens hem d’enfrontar, sempre amb tenacitat i professionalisme, als problemes de seguretat o a la política de cohesió social, deixant de banda idees categòriques de tendències dretanes o esquerranes. Un exemple: la política social. És clar que cal saber ésser solidaris amb els més febles, mes la solidaritat no és ni la caritat compassiva, ni la distribució d’ajudes socials sense contrapartida, que desenvolupen el Consell General de manera hàbil. Dit d’una altra manera, no és pas normal que els impostos dels nord-catalans que treballen durament serveixin per finançar la renda de la gent instal·lada aquí per viure la seva misèria sota el sol. Pel que fa a la seguretat, també és necessari de tractar aquest tema amb molta força i professionalisme. L’augmentació dels efectius de la Policia Municipal, tal com va decidir el nostre batlle Jean-Marc Pujol, és una bona mesura.
Més de 50.000 persones, algunes de les quals us llegiran, perceben la Renda de Solidaritat Activa (RSA), que atribueix el Consell General. No seu pas una mica dur amb elles?
No ho crec pas. Cal recordar el sentit correcte de la solidaritat: ajudar les persones que travessin una mala època és obvi, però quan l’ajuda es torna assistència, sense cap obligació de contrapartida, és diferent. Fa massa temps que el Consell General ha oblidat l’aspecte d’inserció que comporta aquesta renda i les conseqüències són absurdes: s’atribueix la RSA de manera massiva mentre que els nostres agricultors treuen mal a trobar mà d’obra voluntària local! Ho sabeu, som d’origen modest i he progressat a costa de molta feina i amb la sort de trobar mans esteses sense caritat. Sempre m’ha importat d’honorar la confiança de les persones que m’han donat un cop de mà. En termes més polítics, si bé les ajudes públiques existeixen, el progrés de la nostra societat rossellonesa es farà mitjançant el treball. Per tant, cal reactivar, al més ràpidament possible, la política d’inserció inherent a la RSA, i posar fi al funcionament pesat i tecnocràtic del Consell General, que només pensa en la comunicació partidista. Ens parlen de solidaritat, mes la comunicació del Consell General és útil per a la gent? Gasten sense límit per al confort de qualcuns, des de cuines i menjadors d’aparat per al president fins a despatxos de luxe. Ben entès, l’executiu socialista actual es dedica a ignorar tot això i prefereix mantenir la seua cortina de fum mitjançant frases fetes sobre la solidaritat.
El Romain Grau del 2014 treu el nas. Però us situeu en el camp del batlle UMP Joan Marc Pujol, o al seu costat?
Fa temps que ho dic, formi part d’un equip municipal, el líder del qual és Joan Marc Pujol, i no ho visc com un calvari. Aprenc molt amb ell, el meu compromís és clar i comparteixi els seus valors essencials. Jo no som gaire complicat perquè faig la meua feina, provi d’aportar el meu gra de sorra a la feina col•lectiva. La gent va voler crear picabaralles entre nosaltres, però sem dues persones pragmàtiques i cadascú fa la seua feina, al seu lloc. Joan Marc ens ho demostra des del seu càrrec de batlle, i jo ho faig, més modestament, des del meu càrrec de vicepresident de l’Aglomeració al costat de Joan Pau Alduy. Sabeu, crec que l’essencial no és saber si uns s’avenen bé amb uns altres, sinó que treballem a favor dels rossellonesos. Ja és quelcom complicat, i si mai afegíssim querelles de persones, la lluita política perdria interès.
La federació nord-catalana de la Unió de Demòcrates i Independents (UDI) funciona des del 6 de juny. El seu component majoritari, el Partit Radical (PR), anunciava el 10 de febrer voler «pesar» a les eleccions municipals de Perpinyà. Quin és el seu pes?
El pes del centrisme és fonamental i ha de tornar a ésser encara més important car l’equilibri de l’acció pública és una noció defensada fortament pel centrisme, ja sigui laic com el PR o democristià. Aquesta recerca d’equilibri ens porta a ésser girondins favorables a una descentralització autèntica, que posi l’accent en la participació ciutadana i en els contrapoders. A Perpinyà, com en altres llocs, ens cal fer sentir aquesta via liberal i humanista, tot essent conscients que la nostra família política és una aliada natural de la UMP. Així doncs, a Perpinyà com a la resta de la Catalunya del Nord, dialoguem primer amb els nostres aliats naturals, tot exigint-los un discurs clar i sense ambigüitats respecte del Front Nacional.
D’una i altra banda apareix una porositat entre la UMP i el FN… La temeu aquí?
Aquesta porositat la temi a França, i de vegades la podem témer també a casa nostra. No tothom té el coratge d’un Daniel Mach ―diputat UMP del 2002 al 2012 a la primera circumscripció del departament dels Pirineus Orientals― que durant les darreres eleccions legislatives va preferir l’honor a les tractacions nauseabundes, tot i perdre el seu escó de diputat. Ara, jo conec els valors de Joan Marc Pujol, i dialoguem molt sobre aquest tema. Ha combatut el FN amb valentia i constància, és per això que tinc una total confiança en ell. Conec també els valors humanistes del president de la UMP nord-catalana, François Calvet, amb qui tenim nombrosos punts de convergència. Però diguem-ho clarament, amb Joan Pau Alduy vigilem i vigilarem pel que fa a aquesta qüestió.
Fa qualques mesos parlàveu d’una «societat fonamentada en la confiança» i defeníeu un «pacte de convivència». Quina és la vostra posició sobre aquestes qüestions?
Aviat farà un any que treballem, amb el grup de reflexió Perpinyà 2020, sobre un projecte per a la vila. Hem avançat en molts temes, ja sigui l’urbanisme, la seguretat, el turisme, el comerç, la circulació i molts altres. Treballem i estructurem idees, segons un mètode que consisteix, al capdavall, a considerar els electors com a persones intel•ligents. Per convèncer, no n’hi ha pas prou amb dir «jo som aquí i voldria tenir el poder». Cal tenir certa modèstia i un sentit del treball. Aquesta preocupació m’ha permès de conèixer homes i dones de gran qualitat a Perpinyà. Pel que fa a la societat de confiança, hem tractat la necessària exigència de seguretat mitjançant el creixement dels efectius de la Policia Municipal però també la necessitat de convertir Perpinyà en un laboratori d’idees i de projectes en matèria d’educació o de protecció del medi ambient. Aquest projecte de societat de la confiança a Perpinyà serà un llarg combat.
Segons un únic sondatge, basat en una mostra reduïda, la majoria municipal de Perpinyà ja sembla haver guanyat l’elecció. Es tracta d’un excés de confiança?
Evidentment, tenir massa confiança és un perill major quan hom fa política, com en la vida en general… i encara més quan parlem de sondatges! Mirem com, un any abans de les eleccions presidencials del 1995, Balladur havia de guanyar, i de molt, i al final Jacques Chirac va acabar guanyant-les. Mes la majoria municipal que condueix Joan Marc Pujol evita aquest error, el nostre batlle sempre es mostra modest i prudent. Ens incita a treballar molt al servei de la vila, i té moltíssima raó per cert, puix que és l’única cosa que importa.
Justament, el diputat socialista Jacques Cresta visita una empresa per dia a Perpinyà, l’opositora a la majoria municipal Jacqueline Amiel-Donat vol «fer un pas endavant» i la diputada Ségolène Neuville, que ha confirmat aquest 15 de juny que no vol liderar la llista socialista, destaca que «s’ha llançat una dinàmica». Més enllà del vot dels militants en relació al cap de llista, que es desvoluparà el 28 de juny, Perpinyà pot ésser socialista?
Perpinyà pot esdevenir socialista, però evidentment jo no ho desitgi pas! En canvi, la veritable qüestió que cal plantejar és si els perpinyanesos sortirien guanyant en estar dirigits per un equip eixit del Partit Socialista. Per respondre-hi us convidi a mirar el que passa a escala de l’Estat francès: des que el PS va tornar al poder l’any 2012, el país s’ha enfonsat en una fiscalització insuportable, en un atur cada cop més impressionant, una recessió i una desindustrialització sense precedents per a França. I voldríeu que uns socialistes dirigissin la nostra vila? No gràcies!
Fa 20 anys, el 13 de juny de 1993, Jean-Paul Alduy esdevenia batlle de Perpinyà i mirava de reposicionar la vila en el mapa, amb la idea que Europa comença a Barcelona. Quin balanç en feu?
S’han fet moltes coses, mes avui la Catalunya del Sud viu un procés cap a una eventual independència que ens imposa una evolució. Hem de saber prendre iniciatives basades en l’economia i la societat, tot evitant l’error molt francès de crear bogeries administratives que els nostres amics sud-catalans, molt pragmàtics i liberals, no es prendrien seriosament. Sapiguem fer possible l’acostament econòmic. Encara queden moltes coses per fer: ens cal desenvolupar l’aprenentatge del català, els intercanvis de joves a cada banda, les visites econòmiques al nord i al sud de l’Albera. També hem d’atreure a casa nostra una clientela turística fora de temporada i trobar-hi llocs de formació de molt alt nivell per als nostres joves. A tall d’exemple, una de les més grans escoles de comerç al món, l’Esade, es troba a Barcelona.
Entrevista M.D.
