A Catalunya del Nord, les eleccions legislatives distingeixen el candidat Romain Grau. El 1r tinent de batlle de Perpinyà, conseller de la Metròpoli Perpinyà Mediterrània i Conseller departamental, postula a la primera circumscripció. Aquest territori essencialment urbà, on viu el pretendent, inclou els cantons de Perpinyà 3, 4, 5, 7 i 9, així com el cantó de Toluges, on es troben també les ciutats de Cànoes i Pollestres. Grau, de 41 anys, l’home que «ha conegut la modèstia i les dificultats econòmiques», és diplomat de l’Institut d’estudis polítics de París (Ciències Po) i de l’Escola Nacional d’Administració (ENA). Sobre els bancs d’aquest establiment, ha freqüentat Emmanuel Macron. Tots dos procedeixen de la promoció 2002-2004, una quinta batejada Léopold-Sédar-Senghor. Els comicis dels 11 i 18 de juny ha estat motiu d’un retrobament Grau-Macron, entre les dues voltes de les elecciosn presidencials.
El centre a tot preu
Després de la derrota, a la primària de la dreta i del centre, del seu favorit Alain Juppé, del qual continua sent la referència territorial, Romain Grau rep la investidura per la República en marxa, pronunciada dijous 11 de maig. La porosa zona grisa que enllaça l’esquerra i la dreta clàssiques, encarnada pel candidat, justifica la seva investidura pel moviment macronista. El 2013, ja, lluny de les apostes actuals, el prodigi nord-català es reivindicava ja entre les personalitats polítiques «d’extrem centre». Des de l’origen, els seus tractes polítics, de vegades sense afiliació, han concernit el Partit Socialista i el Partit Radical, la Unió de Demòcrates i Independents (UDI) i Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). La tendència centrista del candidat Grau ha conegut una desviació des de fa un any, arran de la adhesió als Republicans.
La poderosa xarxa de l’ENA
La promoció Senghor, aquella de Romain Grau, ha estampillat altres quadragenaris amb edat de manar, com Gaspard Gantzer, conseller en comunicació de François Hollande, Boris Vallaud, espòs de la ministra de l’Educació Najat Vallaud-Belkacem i antic director de gabinet de ministres, com també Mathias Vicherat i Etienne Grass. El 2004, l’ENA va graduar també Marguerite Bérard-Andrieu, antiga del gabinet de Xavier Bertrand al ministeri del Treball, actual directora general assignada del Banc popular Caixes d’Estalvis i esposa de Thomas Andrieu, exdirector adjunt del gabinet de Manual Valls, procedent, ell també, de la famosa promoció.
A Perpinyà, Romian ha tingut la delicatesa de no fer constar aquesta poderosa pertinença, ni ha esmentat excessivament les seves amistats d’alt nivell. L’ENA, criticada pel seu formatatge d’elits, no deixa de ser admirada en virtut del seu paper de passarel·la obligada cap a les altes esferes del poder francès. D’aquesta manera, la trajectòria i el carnet d’adreces parisenques atorguen al candidat Grau una estatura inèdita a Catalunya del Nord. Però el repte seria de poder actuar per al territori, subjecte a la crisi des dels anys 1970, sota pena de lassitud. El personatge, a qui agrada la creativitat política, es podria avorrir aprovant meres consignes d’un partit en una assemblea de 577 escons.
Batalla contra els ex. i emboscada del Front Nacional
A les legislatives, l’éventuel futur parlamentari, fill d’agricultors de Vilamulaca, director general de l’empresa perpinyanenca EAS Aeronàutica, s’oposarà a l’exdiputat Jean Codognès, exsocialista i actual ecologista, del qual ha estat l’agregat parlamentari. S’oposarà també a l’exdiputat Daniel Mach, del qual va se suplent a les últimes legislatives, el 2002. Per contra, el sortint Jacques Cresta, socialista de tendència Macron, no posarà travetes a la seva candidatura. En aquesta batalla amb alta presència d’antics i d’ex, el Front Nacional, a punt per tornar a disputar la final de la presidencial contra En Marxa, podria posicionar el seu vicepresident, Louis Aliot, que vacil·la tanmateix a postular a la segona circumscripció de Catalunya del Nord, que inclou la Fenolleda, la Salanca i la Costa sorrenca.
