Les eleccions generals de la comunitat autònoma del País Basc del Sud han renovat la victòria del Partit Nacionalista Basc (PNV), diumenge 12 de juliol. Aquest partit polític nacionalista centrista ha obtingut el 38,76% dels vots emesos, en una candidatura liderada pel president del govern basc, Iñigo Urkullu. El PNV obté 31 escons, tres més que a les darreres eleccions, organitzades el 2016. El partit independentista d’esquerra radical “abertzale” EH Bildu arriba segon amb el 27,58%, la seva candidata Maddalen Iriarte obté així 22 escons, quatre més que fa quatre anys. Les forces polítiques estrictament basques, no madrilenyes, sumen el 66,34%, o 53 escons, amb una majoria situada al 38 del parlament basc, una proporció mai observada des de la restauració de la democràcia a Espanya.
Entre els partits centralistes espagnols, el Partit Socialista espanyol, en tercera posició, obté 10 representants electes, amb el 13,52% dels vots, mentre que el grup Elkarrekin-Podemos, titular del 7,96%, perd 5 representants electes i baixa a 6 per a la propera mandatura. El molt dretà Partido Popular i el partit jacobí Ciudadanos, coalitzats, obtenen cinc càrrecs electes (6,69%), quatre menys que el 2016. Finalment, el partit d’extrema dreta espanyola Vox entra al govern basc, obtenint un electe, que correspon al 1,94% dels vots.
Malgrat aqueixos resultats històrics, el PNV i EH Bildu no faran aliança, ja que el PNV continuarà governant amb suport socialista. Aqueix escrutini amb alt nivell d’abstenció (47%) ha fet arribar el PNV arribar a primera posició i EH Bildou a la segona, respectivament a cada província sud-basca, és a dir, Araba, Bizkaia i Gipuzkoa.
