Al final de l’any 2010, el nou President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va jugar la carta de l’obertura, anomenant el socialista Ferran Mascarell com a Conseller de Cultura. Però ara són els mateixos socialistes sud-catalans qui imiten sense voler-ho llurs homòlegs francesos. Tot i que des d’abril del 1979 i la primera elecció postfranquista guanyada per Narcís Serra, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) sempre ha conservat la Casa de la Ciutat de Barcelona, l’actual batlle Jordi Hereu, candidat a la pròpia successió, haurà de guanyar unes eleccions primàries per tal de representar el seu partit a les eleccions municipals del proper 22 de maig.
Després de la derrota absoluta del 28 de novembre de 2010, en la qual el PSC va passar a tenir de 42 a 28 diputats al Parlament de Catalunya, el pes del partit també podria afluixar-se al consistori barceloní. Els socialistes, que formen el grup majoritari, amb 14 dels 41 regidors, tan sols n’assolirien 9 o 10, segons un sondatge intern al partit realitzat el 12 de gener. Fins i tot podrien convertir-se en la tercera força política, darrere Convergència i Unió (CiU) , la formació centrista d’Artur Mas, i el Partido Popular (PP), que representa certa ala reaccionària espanyola.
Aquesta situació de fracàs socialista ha esmolat les rivalitats en un PSC sense verdader líder, des que José Montilla va anunciar la seua futura sortida. Qui juga l’ofensiva és l’exconsellera de Justícia de la Generalitat, Montserrat, destacant ja dijous 13 de gener que seria candidata a les primàries. L’Expresident Montilla intenta apaivagar la situació, mostrant-se com el garant d’unes primàries lleials, mentre que els principals interessats semblen per costat llur voler allunyar-se de l’aparell del partit, per afrontar millor els reptes electorals. Aquesta divisió i la confusió que genera podria beneficiar a CiU, que aposta per la continuïtat, presentant en Xavier Trias, líder de l’oposició municipal d’ençà de 2003.
