Quan manquen 13 mesos per al venciment electoral de març de 2020 a Perpinyà, s’afinen vel·leïtats de candidatures. A l’esquerra, un es recorda de la retirada de la segona volta de les municipals de 2014, per fer guanyar Jean-Marc Pujol, membre dels Republicans. Sense el gest del socialista Jacques Cresta, la vila hauria trabucat cap al Front Nacional, en el marc d’una triangular. Per a l’any vinent, el record dels 11,87% obtinguts pel PS el 2014 no refreda el «col·lectiu Nou-s Perpignan». Aquesta estructura oficialment sense partit obeeix a una estètica socialista i a un estatut informal, el «col·lectiu», que forma part dels reflexos organitzacionals marxistes. Cap a la «reconquesta», convida « la gent d’esquerra a unir-se per poder lluitar, i per oferir a la ciutat i als seus habitants un verdader horitzó », segons destaca un comunicat del 19 de gener.
«Renovació de les figures i de les pràctiques»
Nou-s Perpignan «vol donar la mà a tots els progressistes per tal de constituir una força» i crida a la « renovació de les cares i de les pràctiques, per tal de retornar la confiança als perpinyanencs ». En efecte, més enllà de les consideracions partidàries parasitades pel debat estatal, una victòria de l’extrema dreta representada amb Louis Aliot expressaria una manca de confiança de Perpinyà cap al futur. En aquesta eventualitat política traspuaria una realitat sociològica, social, econòmica i identitària, en total decreixement.
