La redistribució de les forces polítiques a Catalunya del Sud sorgida de les eleccions parlamentàries del 25 de novembre de 2012, que van donar 50 escons a la coalició Convergència i Unió (CiU) i 21 per a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), continuaria en cas de noves eleccions. El 7 de juny, el diari barceloní El Periódico de Catalunya ha publicat una enquesta de l’institut Gesop, segons la qual ERC s’adjudicaria 39 o 40 escons i superaria CiU, que es conformaria amb 35 o 36, en la hipòtesi d’un escrutini organitzat aquest diumenge 9 juny. Una bàscula històrica com aquesta permutaria la governació de l’executiu català, ja que el component majoritari de centre-dreta, CiU, aliat amb ERC, es convertiria en el soci minoritari del tàndem. Segons l’estudi que ha estat encarregat per un diari reputat d’esquerra, l’assemblea dels 135 diputats catalans en contindria 94 favorables a una consulta sobre la independència, que s’està dissenyant per a 2014. Aquest resultat seria proveït per la formació Iniciativa per Catalunya – Els Verds, sumada a CiU i ERC, mentre que el partit Ciutadans, el Partit Socialista de Catalunya (PSC) i el molt dretà Partido Popular, també amb representació parlamentària, s’oposen a un procés com aquest.
eeeeeeConvergència i Unió exclou eleccions anticipadeseee
En una entrevista a l’emissora Rac 1, el 7 de juny, el secretari d’organització de CiU, Josep Rull, ha reconegut sense voltes que “el desgast” del seu partit “eixampla fronteres”, tot recordant que “dos terços” del Parlament de Catalogne són favorables al Dret a decidir. Al capdavall, el president català, Artur Mas, que afirmava ja al passat mes d’abril la seva candidatura a les eleccions ordinàriament previstes el 2016, exclou un escrutini anticipat. Sembla garantida l’estabilitat política catalana, ja que Rull ha ressaltat que “estem a tres anys i mig” d’aquest venciment, a través del qual “els ciutadans parlaran en les urnes arran del procés”. Aquest representant del primer partit municipal de Catalunya, especialment a les comarques de de Girona, ha posat accent en la via escollida cap a la plena sobirania, que no és “una foguera d’estiu” sinó el “començament d’una carrera” portada per “corredors de fons”. Ha al·ludit també a Mas, qui, de ha opinat, “no és una llebre que abandonarà la competició en l’últim viratge”.
