La formació política espanyola “Podemos”, que treu el nom del “Yes, we can” de Barack Obama, empentava la classe política del país des de fa diversos mesos. Però ara la preocupa amb força, des de dimecres 5 octubre, ja que un sondatge del Centre d’Investigacions Sociològiques, (CIS), lligat al ministeri de la Presidència espanyola, li atorga a un 22,5% d’intencions de vot en vista de les eleccions “generals”. El molt dretà Partido Popular obtindria 27,5%, contra 23,9% per al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). L’escrutini, previst al mes de desembre de 2015, renovarà els 350 escons del Congrés dels diputats i els 208 escons del Senat, a Madrid.
Un líder en vambes, de 37 anys d’edat
El nou vingut en el panorama polític espanyol va veure la llum el gener de 2014 sota l’impuls del doctor en Ciències polítiques i diputat europeu Pablo Iglesias Turrión. Amb vambes als peus i cua de cavall de l’hipster espanyol, aqueix intel·lectual pragmàtic de 36 anys va apuntar la seva formació a les eleccions europees del mes de maig. Va assolir cinc escons dels 54 dels quals disposa l’Espanya, corresponent a un resultat d’un 7,98% dels sufragis. Bruscament posicionat com a quarta força política espanyola, Podemos sent com li creixen ales després de convertir-se virtualment en la tercera, tot fent trontollar les centrals dels partits majoritaris, que assisteixen al qüestionament d’un bipartidisme dreta-esquerre molt còmode. Podemos, clarament afermat a l’esquerra, tradueix l’esperit de les assemblees populars nascudes de la crisi, sobre els temes de les expulsions de propietaris endeutats, del malestar de la joventut i de la revolta dels Indignats espanyols.
Liberalisme societat
La irrupció d’aquest operador ideològic s’inscriu en el context d’una Espanya extremadament flexible en matèria d’evolucions polítiques. A la diferència de França, on el Front Nacional de Marine Le Pen i el Moviment Demòcrata de François Bayrou prediquen una tercera via, Podemos agrega ràpidament les simpaties en un clima de lassitud de les divisions heretades del segle XX, però sedueix els prescriptors mediàtics. Espanya, considerada tradicionalista, és relativament versàtil en matèria ideològica, i portadora, a semblança d’Itàlia, d’un liberalisme comportamental també arrelat a l’esquerra. El partit neonazi d’origen grec Alba Daurada hi va registrar els seus estatuts l’1 de novembre.
