En el marc de la seva campanya per a les eleccions presidencials, el candidat del Nou Partit Anticapitalista (NPA), Philippe Poutou, es reunirà aquest dissabte 12 de febrer a Perpinyà. El representant de l’ultraesquerra tria una sala modesta, la del cinema Castillet, al centre de la ciutat, per acollir els afiliats i simpatitzants de la formació, a les 17 h. Aquesta reunió, sobre el tema de “l’emergència capitalista i revolucionària”, amb entrada lliure, hauria de permetre a l’antic treballador de la fàbrica Ford de Blanquefort, al departament de la Gironda, de desplegar els seus arguments, entre els quals hi ha una renda mínima de 1800 euros nets cada mes per cada ciutadà francès.
Contra Macron, contra l’extrema dreta
Procedent del trotskisme, exmilitant de la CGT i exmembre de Lluita Obrera (LO), Philippe Poutou encarna una esquerra que vol ser químicament pura, diferent del Partit Comunista Francès (PCF) i de la França Insubmisa (LFI). L’NPA defensa una “esquerra de combat” i denuncia enèrgicament l’esquerra del govern, però també l’esquerra protestant representada per Jean-Luc Mélenchon, que, “tot i que fa 20 anys que no participa en la gestió del sistema, no es proposa posar la fi al capitalisme”, subratlla l’antiga Lliga Comunista Revolucionària (LCR). Radical, mai a la recerca de coalicions de governança a les admnistracions locals, l’NPA condemna les “polítiques racistes” i el “desmantellament de l’hospital públic” dels quals culpa l’actual govern i els anteriors. Philippe Poutou defensa l’ambició d’aglutinar tota l’esquerra, al marge de les eleccions, per “bloquejar des del carrer Macron i l’extrema dreta”.
Resultats dividits per quatre des del 2022
Durant les últimes quatre eleccions presidencials, les candidatures de la LCR (que es va convertir en l’NPA el 2007) han registrat resultats a la baixa. La candidatura d’Olivier Besancenot va atreure el 2002 el 4,25% dels vots emesos a França (el 4,26% a Catalunya del Nord), després el 4,08% i el 4,23% el 2007. La successió assegurada per Philippe Poutou, i el canvi de nom, no van beneficiar a l’alternativa comunista, que tan sols va atreure l’1,15% dels vots a França durant les eleccions presidencials de 2012 (1,24 a les comarques del nord), després l’1,09% i l’1,04% el 2017.
