Al marge de les societats modernes, que gaudeixen d’espais mediàtics resumits per la televisió, la campanya municipal de Perpinyà confronta les idees en marcs limitats. Dijous 6 febrer, el Palau de congressos va acollir així la gravació, pel canal France 3 Montpeller, d’un debat tebi, amb la presència de 5 candidats, difós a un horari dissuasiu, dissabte 8 febrer a les 10:50, després d’una difusió també onfidencial, el vespre de la gravació, a les 19:00 a l’emissira France Bleu Roussillon. Aquesta compensació marginal ha implicat entrevistes amb els candidats a la seu de la Unió Professional Artesanal nord-catalana (UPA 66), el 28 de gener, abans de la seva compareixença als amfiteatres de la Universitat de Perpinyà Via Domitia, a partir d’aquest dimarts 11 de febrer. En aquesta línia, la Unió per a les Empreses de la Catalunya del Nord (UPE 66), en representació de la patronal estatal MEDEF, convida els postulants el 26 de febrer en l’Estadi Gilbert Brutus, per parlar de fiscalitat i de desenvolupament econòmic.
L’enginyeria d’Aliot de cara a l’autenticitat dels altres
Com ho vam destacar el 17 de gener, el candidat del Front Nacional (FN), Louis Aliot, titular d’un recorregut polític estatal referenciat pel seu paper de coordinador de al campanya presidencial de Jean-Marie Le Pen, el 2002, és, des que Jean-Paul Alduy ha abandonat la carrera, el més afavorit per a l’audiovisual. En paral·lel, les seves citacions mediàtiques estatals ja no es comptabilitzen, amb els darrers exemples del suport efectiu del diari Le Monde, el 31 de gener i del rotatiu Le Parisien, el 6 de febrer. El debat de France 3 ha ensenyat el company sentimental de Marina Le Pen més comunicador que els seus competidors, que portaven els estigmes d’un territori deixat de banda, poc avesats a expressar-se en condensat en un plató, descobrint gairebé la televisió. Servir a mida els els elements d’un discurs preestablert que pot oferir resposta a tot és difícil per als polítics territorials. A la seva descàrrega, la descentralització mediàtica és estrangera a França, al contrari de la integritat dels seus veïns, per tant el retard de Perpinyà contrasta amb Tolosa de Llenguadoc o Girona, on les televisions locals arriben a professionalitzar els actors polítics. Però la doble-mecànica, en matèria de qualitat tècnica i quantitat mediàtica, que credita el candidat de l’FN, pot convertir-se en un desavantatge seu. Concretament, l’electorat nord-català, en el seu provincianisme, pot preferir les hesitacions autèntiques de candidats desconeguts a París a l’espontaneïtat calculada del candidat Louis Aliot. Per altra banda, la màquina de guerra desplegada per l’FN a Perpinyà, amb el temps major d’un míting de Marine Le Pen, dissabte 15 febrer al Parc de les Exposicions, pot xocar amb el defecte de la intrusió, a la imatge dels alcaldes de Tolosa de Llenguadoc i Barcelona, Pierre Cohen i Jordi Hereu, que van venir a prestar suport a la candidata socialista Jacqueline Amiel-Donat, el 2009.
