Entre els 41 punts que figuren a l’ordre del dia, el ple municipal de Perpinyà previst aquest dijous 7 febrer inclourà el tradicional Debat d’Orientació Pressupostària i una declaració d’utilitat pública del quart pont sobre el riu de la Tet. Diverses disposicions patrimonials també seran sotmeses al vot, en referència a l’Antic convent dels Carmelites, de l’església de Sant Mateu i de la catedral de Sant Joan Baptista, el relà de la qual serà properament renovat, amb la col·laboració de l’Estat, de la Regió Llenguadoc-Rosselló i del Consell General de la Catalunya del Nord. La sessió comprendrà també una demanda de consentiment adreçada al Prefecte de la Regió Lleguadoc-Rosselló per tal d’obtenir l’elegibilitat de la ciutat al dispositiu de desimposició «Duflot». Segons la llei del mateix nom, els contribuents que investeixen en l’immobiliari nou fins al 31 de desembre de 2016 es beneficien d’una reducció fiscal a alçada d’un 18% de la inversió, durant un període de 9 anys al màxim. Amb un sostre d’inversió de 300.000 euros, per a una reducció fiscal fins a 10.000 euros anualment, aquest dispositiu ha d’afavorir mecànicament les compres immobiliàries a Perpinyà.
Perpinyà ha de convèncer l’Estat de l’interès de ser qualificada
No obstant, les ciutats i sectors elegibles en la Llei Duflot són actualment menys nombrosos que els del dispositiu precedent, diu “Llei Scellier”, que preveia una reducció d’impostos d’un 13%, en un període de 15 anys. Perpinyà, que és admissible en la categoria de les ciutats de més de 50.000 habitants, prevista per la llei, té així la càrrega, seguint el model de la seva requalificació com a Zona de Desenvolupament Prioritari (ZDP) demanada pel seu alcalde, Jean-Marc Pujol, de convèncer l’Estat, en aquest cas en matèria d’incitació a la compra d’habitatge.
