Els dies que passen cap a les eleccions municipals de Perpinyà animen les posicions dels candidats de la primera volta, d’un extrem a l’altre. El batlle sortint, Jean-Marc Pujol (Els Republicans) insisteix en els punts febles del seu únic rival de segona ronda, Louis Aliot (Reagrupament nacional). En una nota de premsa del 3 de juny, adverteix: “El senyor Aliot pretén dirigir Perpinyà. Més enllà del desig exclusivament polític que el devora, pot donar l’abast?”. L’alcalde observa que el seu opositor, elegit a Perpinyà des del 2014, “assisteix al ple municipal només una vegada de cada dues, fins i tot menys, i no és present en cap comissió”.
Crítica a una bulímia electoral
Pujol destaca que l’examic de Jean-Marie Le Pen“sempre ha abandonat Perpinyà” i pinta el currículum electoral d’aquel qui té “l’única constància” d’anar a “totes les eleccions possibles”, 17 en total des del 1992. Es tractaria d’una “bulímia electoral que li ha impedit establir-se professionalment i demostrar les seves habilitats en un camp determinat”. Finalment, J. M. Pujol esmenta la necessitat d’un equip municipal amb experiència. “On és? (…) la seva inexperiència és certa (…) Això explica, sens dubte, la seva absència total en el debat públic”.
Una “elecció perversa entre el clan i l’extremisme”
La força política Sí al país català (SPC) descriu el matx electoral del 28 de juny llançant “L’alternança que Perpinyà requeria, s’esperarà”, en un comunicat del 2 de juny. La formació liderada per Jordi Vera castiga J. M. Pujol, descendent d’un “clan que ha monopolitzat el poder durant dècades a Perpinyà”, tenint en compte els anteriors alcaldes, Paul Alduy (1959-1993) i Jean-Paul Alduy ( 1993-2009), atès que Pujol va entrar al consistori durant el darrer mandat del primer. El partit descentralista veu que l’RN es beneficia del “vent de la revolta conjuntural” i de la “falta actual de crèdit d’una alternativa local”, i apunta els centralismes : “l’univers mental i concret de tota la nostra vida política es decideix en un altre lloc que a Perpinyà, es decideix a París, a Tolosa”. Sí al país català condemna la “tria perversa entre el clan i l’extremisme”, crida a una “dinàmica de país positiva” i conclou: “l’exemple corsa parla per si sol”.
