La formació política Nouvelle Donne, fundada el 28 de novembre de 2013 pel conseller regional de la regió de París Pierre Larrouturou, alternativament socialista, verd i socialista, s’estructura a la Catalunya del Nord. El seu muntatge és confiat a Jean Bigorre, ell mateix exsocialista strauss-kahnià, partidari del grup Désirs d’Avenir de Ségolène Royal, posteriorment d’Europa Ecologia – Els Verds, un “partit recuperat pels seus vells dimonis”. Posicionat “contra la calamitat del nostre sistema polític”, com ens ho assenyala, aquest comercial de microestacions de sanejament eludeix qualsevol participació als escrutinis municipals nord-catalans, en qualsevol cas amb la nova etiqueta: “no volem aparèixer com els partits tradicionals, que es recomponen per a les eleccions”. Fent-se del PS el 1995, Jean Bigorre esperava una empenta centrista inspirada de Michel Rocard, però les eleccions regionals de 2010 al Llenguadoc-Rosselló, que van oposar amb força el difunt president Georges Frêche al PS parisenc, el “vam fer reaccionar”, perquè “la direcció estatal no va fer la neteja, tot i anunciar-la, en la federació regional, i va revalidar les mateixes persones“, entre altres el president regional, Christian Bourquin, i el candidat a les eleccions municipals de Perpinyà, Jacques Cresta, diputat i secretari del Partit socialista a la Catalunya del Nord.
“No esperar res del sistema Bourquin”
Qualificant la gestió Frêche-Bourquin de “neofeudal” i de “sistema tancat”, Jean Bigorre demostra adversitat en relació al Parti Socialista de la Catalunya del Nord, una esquerra majoritària que generaria un “sistema del qual no cal esperar res”. Esmenta l’exemple de la “grua gegant del port de Portvendres”, inaugurada el 2 de setembre de 2013, per “descarregar vaixells, però no hi ha vaixells”. El coordinador de Nouvelle Donne esgarrapa també François Hollande, que considera “partidari de l’Estat-nació, com molts dirigents socialistes” mentre elle promou una “Europa federal dotada d’autonomies regionals, amb un principi de subsidiarietat”. Més enllà d’això, des de Perpinyà, l’aposta és del nou partit, que es classifica a l’esquerra, és seduir enfora del grup decebuts per altres formacions, per evitar un simple reciclatge polític. Però Nouvelle Donne “compta ja adherents desconeguts en l’àmbit polític”, com “Patrick Pelloux”, el mediàtic metge urgentista, o “Bruno Gaccio”, antic autor dels Guinyols de la Informació (Las Noticias del Guiñol, a l’estat espanyol). En relació amb les idees, Bigorre certifica que els altres partits “estan allunyats de la realitat quotidiana” i que existeix un “hiat entre els discursos i els actes”, una font de descontentaments de la qual el Front Nacional és el “termòmetre”.
