L’ajornament de les obres de construcció de la Línia d’Alta Velocitat entre Perpinyà i Montpeller no desespera pas determinades personalitats polítiques, entre les quals es troba el president de la Regió Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin, que percep fins i tot “positiu per confirmar”. Des d’un altre punt de vista, una moció presentada el 22 de juliol pel grup de la UMP del Consell general de la Catalunya del Nord, en sessió pública, recolza encara el projecte. Els set electes de la minoria departamental, que denuncien una “actitud expectant, imitadora i massa silenciosa de la Presidenta del Consell general, Hermeline Malherbe-Laurent” recorden que el projecte aplaçat “s’inscriu en el programa europeu de línies d’alta velocitat que malla el conjunt del territori de la Unió, particularment l’eix Nord-Sud de Sevilla a Amsterdam”. Informen del risc de perdre “definitivament” els finançaments europeus previstos per a aquest “tipus d’inversions estructurants al si de la Unió Europea, per al període 2014-2020”.
El TAV Perpinyà-Montpeller, qüestió de seguretat
Tot considerant que França s’ha compromès a aquest títol envers l’Espanya, el grup d’electe que representa el centre i la dreta departamentals, que anunciava ja al mes de maig la pròrroga d’aquest tram a les “calendes greques“, evoca també la vetustat de la xarxa actual entre Perpinyà i Montpeller, que acosta del drama recent de Brétigny-sur-Orge. Proposarà al Consell general de la Catalunya del Nord de demanar al govern que “reconsideri la seva posició” respecte a una línia “indispensable tant al desenvolupament del nostre territori com a la seguretat dels viatgers”.
