El vot de l’Assemblea nacional francesa sobre l’adopció de la reforma regional, a trenc d’alba de dimecres 19 de novembre, va ser desertat pels quatre diputats de Catalunya del Nord. Els socialistes Pierre Aylagas, Jacques Cresta i Robert Olive, així com l’UMP Fernand Siré, no van participar a aquesta sessió cabdal per al seu territori. El futur mapa, de 13 regions en lloc de 22, validat en segona lectura, vincula les comarques de Perpinyà amb Migdia-Pirineus, arran de eliminació del Llenguadoc-Rosselló. Tres mesos després de la defunció del president regional Christian Bourquin, la resignació dels parlamentaris, que ell mateix va literalment inventar, genera preguntes. No obstant, després dels bulls roents del mes d’octubre, la nova entitat administrativa ja no produeix gairebé més onades. Dijous 20 de novembre, el president del Llenguadoc-Rosselló, Damien Alary, en parlava ja en passat: “Jo defensava la posició de Christian Bourquin. Estava en contra d’aquesta unió”.
Entre el pragmatisme i la ràbia
El nou conjunt regional “Migdia-Mediterrani” o “Pirineus-Mediterrani” revela el pragmatisme de François Calvet. El senador de Catalunya del Nord, amb el cor fixat en una Cerdanya més penetrada per Tolosa que Perpinyà, promou una inclusió raonada. No oblida el debat anterior al 1972 sobre l’adhesió de Catalunya del Nord a Migdia-Pirineus o al Llenguadoc-Rosselló. Amb l’experiència d’una aliança no realment escollida, el parlamentari espera aglutinar un “lobby”, perquè les comarques de Perpinyà facin bloc abans de negociar la seva entrada en una nova família encara més ampliada. Pel seu costat, el partit Unitat Catalana subratlla una tercera via. Recorda que els habitants del territori nord-català han optat “massivament” per la “transformació del departament català en un regió”, a través d’un sondatge informal del diari l’Indépendant, que ha ofert un 41% a aquesta eventualitat. Promou una recollida de firmes, però la veu catalana, si bé s’escolta a nivell regional, és coberta per la insignificança del Llenguadoc-Rosselló a París. Unitat Catalana tem un “hipercentralisme tolosenc” a continuació d’un “hipercentralisme” montpellerenc i predica un estatut particular inspirat en les àrees urbanes del Gran Lió i del Gran París, o de l’illa de Còrsega.
La UMP i la UDI són ja a la tardor 2015
La futura regió s’estirarà en 13 departaments, de Cervera a Cressensac, a escassa distància de l’aeroport de Brive. Aquest perímetre de 5,5 milions d’habitants ja és realitat per al centre i la dreta majoritaris, que van mantenir una primera reunió estratègica, divendres 21 de novembre a Tolosa. Jean-Luc Moudenc, el batlle UMP i president de Tolosa Metròpoli, va acollir, entre altres, el batlle i president de l’Aglomeració Perpinyà Mediterrània, Jean-Marc Pujol, el senador Calvet, el diputat Siré, l’alcalde de Narbona Didier Mouly i el de Seta, François Commeinhes. En vista de les eleccions regionals de finals de 2015, les vel·leïtats de Jean Castex, alcalde de Prada nascut a Migdia-Pirineus, com a cap de llista, queden per aclarir. Però la UMP i la UDI ja adopten ordre de batalla, assimilant perfectament la mort d’una regió i el naixement d’una altra.
