Amb la invalicació de les eleccions municipals de 2008 a Perpinyà, avui dijous 23 abril, el Consell d’Estat fa trontollar una institució nord-catalana, obrint la guerra de successió a l’alcalde Jean-Paul Alduy. A la realitat, altres ciutats veuen succeir-se el fill al pare, o la dona al marit, ja que la patrimonialització d’un càrrec públic i l’existència de feus electorals són reals en una república democràtica. L’especificitat de Perpinyà és el missatge de l’opinió pública, segons la qual des dels començaments del pare, Paul Alduy, el 1959, fins als últims anys del fill, batlle durant 16 anys, els edils de la vila, lògicament també els electors perpinyanencs, han estat el més sovint a l’oposició en relació amb les majories nacionals. Ara bé, la invalidació d’avui es produeix en el moment mateix en què el batlle es trobava més en adequació amb la majoria tant presidencial com parlamentària. En el marc de noves elecions, tot plegat podria permetre a Perpinyà recuperar el seu lloc a l’oposició en l’àmbit francès. La pregunta és saber com, a través de mig-segle, la població perpinyanenca, menys homogènia en la seua composició, es quedaria refractària a l’alineació francesa. El més divertit és que el cim de l’Estat dóna un impuls en aquest sentit, a través d’un nou vot.
