La versió catalana de la recomposició territorial francesa impulsada per Nicolas Sarkozy per a 2014 no agrada al Consell General nord-català. Dilluns, arran d’un debat llarg i viu, 23 càrrecs electes d’esquerra de l’assemblea departamental van avalar un avís desfavorable envers el projecte d'”Esquema de cooperació territorial”, mentre que el grup de la UMP, format per 6 membres, així com els no-inscrits Guy Ilary i Pierre Bataille, es va abstenir. Dimarts, en un comunicat, la presidenta de la institució, Hermeline Malherbe, sintetitzava les crítiques contra aqueix esquema, que patiria una “absència de visió equilibrada del territori” i manifestaria un “atemptat contra el principi de la lliure administració de les col·lectivitats”, mentre que la seua definició dels perímetres “no té en compte les competències” ni “l’interès dels usuaris”. La majoria departamental va considerar “curts” els terminis proposats, que suggereixen un esquema per a l’1 de juny de 2013, aplicat el 2014.
L’esbós del futur trencaclosques territorial, que inclou el nombre extraordinari d’11 peces diferents, va ser presentat el 30 d’abril per la prefectura de Perpinyà. Com en qualsevol zona de l’estat francès, aqueix esquema competeix amb el Consell General, descentralitzant i repartint els poders al si de la Catalunya del Nord. Però els Consells Generals, sorgits com a consells del departament” el 1789 abans de trobar llur denominació actual el 1800, fonamenten la França republicana, inspiradora directa de les forces d’esquerra. Ara bé, la reforma de l’Estat pilotada per la UMP presenta a la Catalunya del Nord una repartició de les conques de vida que ofereix, en part, un caràcter oficial a les regions històriques vigent durant l’Antic Règim. Mitjançant retocs, afegitons i reagrupacions, el nou mapa resultaria ser així un simple regrés a les 6 comarques, com són el Rosselló, el Vallespir incloent la marenda i el massís de l’Albera, així com el Conflent, l’Alta Cerdanya, el Capcir, i la Fenolleda. Aqueixes marques territorials, mai desaparegudes malgrat llur no-republicà, semblen correspondre als territoris pertinents defensats per la Unió Europea.
La realitat de les conques de vida, de vegades denunciada com un catàleg de “feudalitats”, sosté les discussions actuals, tant adherint-hi com esquivant-les, de manera històricament forçada. Christian Bourquin, el vicepresident del Consell General, a Perpinyà, denunciava dilluns “Per primera vegada des de 1789 la llei dóna a un funcionari de l’Estat (el prefecte dels Pirineus Orientals – ndlr) l’oportunitat de cometre un acte polític major com el de reagrupar municipis”. Es tracta ben bé de modular un aspecte de la Revolució Francesa, sense qüestionar la República Francesa.
