El Partit Comunista (PC), única formació política veritablement oposada a la reforma de les administracions territorials, s’ha indignat diverses vegades, des de 2010, contra la preponderància de Perpinyà-Mediterrània Comunitat d’Aglomeració (PMCA). Els 36 municipis que la formen són principalment dirigits per alcaldes membres de la UMP, del Partit Socialista, o sense etiqueta. Només la ciutat de Cabestany, englobada a PMCA l’1 de gener d’aquest 2011, té un batlle comunista, Jean Vila, que assumeix l’escó de 6è vicepresident de la institució. L’11 de maig, en un comunicat, la federació nord-catalana del PC va considerar que el mapa intermunicipal provisional suggerit pel prefecte “aparentment té en compte els vots de la quasitotalitat dels alcaldes “, tot ressaltant que “aquesta llei, discutida per molts electes, és perillosa per als nostres municipis i les seves poblacions”. Els comunistes, que vaticinen un “desequilibri territorial” a la Catalunya del Nord, anticipen el futur, predient una aglomeració que “s’estendrà de nou molt ràpidament”, potser “al nord com al sud”.
Des de fa uns mesos, el PC, que gaudeix d’un protagonisme fonamentat fortament en el domini d’uns escassos ajuntaments, resulta ser un gran defensor de la tradició departamental. Sense crear cap sorpresa, el partit tem veure “desaparèixer a terminis els municipis tals com els coneixem”, i arriben a ser 226 a la Catalunya del Nord. Si bé mancomunar despeses, serveis i infraestructures, com a fonament de les intercomunalitats, correspondria a cert ideal d’esquerra, el partit rebutja veure “privatitzar els serveis públics locals”, esmentat l’aigua, el sanejament, els serveis funeraris, la recollida de deixalles, la restauració i els transports.
Més enllà de les interpretacions ideològiques o de curt termini, de vegades adaptades a les mandatures dels batlles, el nou disseny de la Catalunya del Nord pretén millorar el territori. Per formar aquest criteri, les problemàtiques resulten específiques a la plana de Rosselló, la zona més poblada i més activa, que acabarà acollint 6 o 7 fluxos, a mig termini. Es tracta d’una autopista de 3 vies, una Línia d’Ala Velocitat, una Línia a Molt Alta Tensió, un gasoducte, carreteres, un línia de ferrocarril convencional, fins potser l’aigua del Roine, tants elements que no afecte la zona de Ponent. L’actual esquema intermunicipal, encara trossejat, ha de ser validat o ser esmenat pels consistoris abans del mes d’octubre, per ser efectiu abans de la fi de l’any. Per ara, la Catalunya del Nord és formada per 15 conjunts intermunicipals, que els serveis de l’Estat volen reduir a 11, fins menys.
