La canícula que pica les nostres latituds i la política de l’ajuntament de Perpignan constitueixen un còctel amarg, segons la Federació per als Espais Naturals i el Medi Ambient|Entorn (Frene 66). En una virulència inèdita, expressada per comunicat, aquesta estructura militant denuncia l’ajuntament, que «hauria decidit posar fi als parcs i jardins» i « el demolició de tots els grans arbres de la ciutat» a la plaça Bir-Hakeim, passeig Mercader i avinguda Joffre. Amalgamant la dreta dels Republicans i l’extrema dreta de la Concentració Nacional, Frene 66 denuncia la «municipalitat Pujol – Aliot», que considera portar un « mandat fora de control». Prohibeix l’antic Jardí del Dic D’Orry, una «joia vegetal» suprimida per l’ajuntament per reestructurar les ribes de la Têt. Contra un «vent de bogeria per al formigó i l’asfalt», Frene 66 lamenta al vegetal » suprimit per l’ajuntament per reestructurar les ribes de la Têt. Contra un «vent de bogeria per al formigó i l’asfalt», Frene 66 lamenta que els 38°C d’aquest mes d’agost no puguin ser atenuats, per als habitants, per una ombra refrescant, mentre que la temperatura dels centre-ciutats ha augmentat de 3°C al nivell mundial. Tement la destrucció del jardí Henri Bataille, al barri de la Part Baixa Vernet, Frene 66 espera oposar-se els «decisions totalitàries de la municipalitat (…) en matèria de destrucció del patrimoni vegetal».
Una federació que fa de referència mediambiental
Frene 66 é una autèntica autoritat en matèria de control de les derives urbanístiques i altres opcions d’alta incidència a Catalunya del Nord. El 2015, va provocar la retractació de la prefectura de les Pirineus Orientals a propòsit de la pedrera de Vingrau, al nord del territori. El 2013, va participar a la protecció paisatgística de la Costa vermella obtenint l’anul·lació de dues modificacions del Pla Local d’Urbanisme de la vila de Portvendres. A Perpinyà, Frene 66 s’ha ofuscat de la instal·lació de bancs antiSDF a la plaça de Catalunya. Per a la comarca de Cerdanya, el seu informe sobre la inutilitat de la central termodinàmica de Llo, programada pel ministeri de la Indústria i sostinguda per escollits crèduls, no ha estat contredit.
