La victòria clamorosa del partit polític Syriza a eleccions legislatives de Grècia, aquest diumenge 25 de gener, fa el goig del Front d’Esquerra. La seva figura més visible, Jean-Luc Mélenchon, considerava a BFMTV que el moment és “històric” per “refundar Europa, que s’ha convertit en l’Europa federal dels liberals.” Es tracta segons ell d’una “onada de fons”. El diputat europeu, membre del Grup confederal de l’Esquerra unitària europea / Esquerra verda nòrdica, espera un fenomen de taca d’oli a França. A Espanya, el líder del partit espanyol Podemos, Pablo Iglesias, també eurodiputat i membre del mateix grup comunitari, ha declarat “comença l’esperança. Syriza, Podemos, vencerem”, en un míting a València, aquest mateix diumenge. El líder de l’ultraesquerra reconeix que Espanya i Grècia són “distintes des d’un punt de vista polític i econòmic”, però comprova que un sondatge publicat el 4 de gener pel diari La Razón atorga 23,2% a la seva formació, 28,6% al Partido Popular i 23,4% al Partit Socialista.
Una protesta a confrontar a la realitat
Pablo Iglesias s’assenta des d’ara com a primer opositor a Mariano Rajoy, el primer ministre espanyol, en vista de les eleccions legislatives generals espanyoles, previstes a la tardor. El 31 de gener, Podemos organitza a Madrid una “Marxa del canvi”, per acorralar Rajoy sobre els temes de la corrupció i del rebuig de l’austeritat pressupostària. Com Syriza, el partit Podemos desitja fregar-se a la realitat. Pel seu costat, el Front d’Esquerra és confrontat a l’ambient d’unió nacional d’unió nacional del postatemptat del 7 de gener, amb el risc d’escindir l’opinió, ja que França travessa un moment particular, que l’aïlla afectivament d’Europa. Les recomposicions polítiques franceses, tradicionalment lentes, semblen poc propícies als trastorns ràpids observats a Espanya, en les enquestes, i a Grècia en la realitat.
