Les estratègies econòmiques de la futura regió Llenguadoc-Rosselló / Migdia-Pirineus depenen naturalment de les eleccions regionals de desembre, però ja arriben alguns senyals. Abans de la seva desaparició, la Regió Llenguadoc-Rosselló ha signat el primer «contracte sectorial AGIR per a la construcció», aquest divendres 23 d’octubre. A Montpeller, el president regional, Damien Alary, el president de la Confederació de l’Artesania i Petites Empreses de la Construcció (CAPEB), Roland Studer i Jean-Jacques Planes, president de la Federació francesa de la Construcció al Llenguadoc-Rosselló, han aprovat 26 propostes d’accions per al període 2015-2017. El sector de la construcciói, que representa 7% del valor afegit regional, emplea 62.000 persones al Llenguadoc-Rosselló. El contracte, emès per una regió que desaparèixerà, és així important, però la seva traducció futura en un conjunt més vast és incerta. Inclou la lluita contra el dúmping social i el treball il·legal, és a dir, en termes nítids, un control reforçat de les empreses espanyoles. Comprèn també un «mètode de detecció de les ofertes anormalment baixes» i la reducció dels terminis de pagament per part de les administracions públiques.
Propostes polítiques per afinar
Les caixes de la futura regió contindran 1.400 milions d’euros anuals, dels quals 650 milions hauran d’anar cap a la inversió, segons el candidat dels Republicans i de la UDI, Dominique Reynié. El seu programa, presentat el 21 d’octubre, conté 200 milions per a les carreteres o i 200 altres milions com a fons de garantia. Sense encara cap xifratge precís, la seva rival socialista Carole Delga planteja la idea d’una consulta dels actors econòmics per definir l’estratègia de desenvolupament regional. En cas de victòria, la seva prioritat aniria cap a les energies renovables, sobretot la filera de l’hidrogen, el biogàs, els biocarburants, l’eòlic i la geotèrmia. El candidat del Front Nacional, Louis Aliot, orienta el començament de la seva campanya cap a les identitats i la defensa dels territoris de la futura regió. Partidari d’una institució protectora, apunta obertament al recurs públics a empreses del sud de l’Albera, generalment de Catalunya del Sud, com Urcotex, que treballa en les obres de la futura caserna de bombers de Catalunya del Nord, prop del Mas Romà de Perpinyà. L. Aliot denuncia també la venda de l’aeroport de Tolosa-Blanyac a un «consorci sino-canadenc amb pedigrí dubtós», segons la seva anàlisi. Condemna també «l’espionatge industrial del país de Confucius» que considera operat sobre l’empresa aeronàutica Airbus.
El lloc de Catalunya del Nord, a debat
Més enllà dels compromisos de precampanya, sorgeix inquietud a Catalunya del Nord, sense real mobilització política, econòmica o sindical. La Confederació general del patronat de les petites i mitjanes empreses (CGMPE 66) va tractar, per la reentrada de setembre, els reptes econòmics de la futura regió envers les comarques de Perpinyà. En aquesta mateixa línia, un debat titulat «Fusió de les regions. Oportunitat o perill per a Catalunya del Nord?» és organitzat dijous 29 d’octubre per la revista Objectif Languedoc-Roussillon, sòcia de la publicació La Tribune. Aquesta reunió organitzada a la Universitat de Perpinyà, a les 18h, inclourà la presència del seu president, Fabrice Lorente, de Jean-Marc Pujol, batlle de Perpinyà i president de la comunitat d’aglomeració Perpinyà Mediterrània, i d’Hermeline Malherbe, presidenta del Consell Departamental de Catalunya del Nord. L’empresari Henri Quinta, dirigent de la societat Les Toiles du Soleil i Marie-Thérèse Mercier, presidenta del MEDEF del Llenguadoc són també esperats, per donar arguments sobre la nova inclusió territorial.
