Aquest divendres al migdia, el Tribunal Constitucional espanyol ha tornat a ser incapaç d’emetre una sentència sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, després de reunir 10 hores des de dimecres. El text, aprovat per referèndum al mateix territori el 2006, ha rebut la desaprovació de sis magistrats i l’aprovació de quatre altres, que s’han pronunciat segons una proposta de la magistrata Elisa Pérez Vera, encarregada de presentar el text. Les traves a la validació d’aquest text, que defineix la Catalunya dels propers decennis, les formen entre altres la presència dels termes de “nació”, contemplat en el preàmbul de l’Estatut, i dels símbols nacionals del país. De fet, Vera ha proposat anul·lar una quinzena d’articles i interpretar-ne una vintena. Així, l’alt tribunal espanyol, que ha votat per cinquè cop una resolució sobre aquest text major, retarda la decisió sobre la constitucionalitat de la màxima norma catalana. Aquesta nova etapa de la complicada evolució de la plaça de Catalunya a Espanya condicionarà els programes polítics presentats a les eleccions del Govern català, atès que el Tribunal Constitucional farà pública la seua sentència definitiva fins passada la tardo, és a dir després dels comicis sud-catalans.
