El caràcter brut dels carrers de Perpinyà, incrustat en la campanya per a les eleccions municipals dels 21 i 28 de juny, sorprèn els qui senten el ball de les màquines de neteja a trenc d’alba. El professionalisme de determinats escombriaires municipals pot tenir un dèficit de qualitat, però l’administració hi ajuda de vegades, com el 2008, quan la prefectura de la Catalunya del Nord ha prohibir als restauradors netejar lluir terrassa amb l’aigua. Fora d’alguns barris abandodats, com Vernet-Salanca, Peirestortes, encara que la cosa està canviant, i Sant Jaume, la vila és mantinguda en un estat digne. Però a la diferència de les zones residencials que continuen sent netes, com Porta d’Espanya, Catalunya i part del Molí de Vent, les zones de pas, sovint comercials, s’embruten més de pressa, en una responsabilitat col·lectiva, sense relació amb la presència de marginats amb gossos. El cas clàssic és el propietari de gos que no recul les dejeccions del seu animal, mentre una part del jovent perpinyanenc s’alcoholitza abundantment des del dijous a la nit fins al diumenge al matí, empastifa la ciutat i, de cops, buida contenidors d’escombraries al carrer. La neteja de Perpinyà, políticament usada en concepte de mitjans, seria doncs un problema de retenció general i de pudor.
