La Clau: Romain Grau, qui us fa costat?
Romain Grau: des de fa sis mesos he anat aplegant totes les forces polítiques constructives per reactivar Perpinyà: la República en Marxa, el centre amb el Moviment Demòcrata (MoDem) i la Unió de Demòcrates i els Independents (UDI), la dreta constructiva amb el moviment AGIR. El Partit Radical d’Esquerra ens ofereix un enfocament social interessant i el moviment polític territorial Sí al país català ens garanteix un fonament sòlid. Vull especialment associar-me a la societat civil, encarnada, entre altres, per en Laurent Sobraquès, al capdavant d’una empresa agroindustrial important, per l’Hélène Colls, comerciant reconeguda al centre-vila, i Pierre Perucho, metge-anestesista del centre hospitalari. Altres personalitats se sumaran al nostre projecte. El que ens uneix a tots és el desig d’aixecar Perpinyà i que torni a ser una ciutat bonica, on faci bon viure. Vull reiterar una creença que tinc enganxat al cos des de fa anys. Sense aliança, no seria possible res, perquè la divisió impedeix els projectes atrevits per a la ciutat. Sense aquesta àmplia unió, no hi pot haver ambició a la nostra ciutat. Les escuderies polítiques que actuen soles i han pogut fer pinya amb altres van directament al fracàs, no només electoral, sinó per a la nostra ciutat. Hem de sortir de les picabaralles de capelletes en les quals s’ha ensopit el nostre país. Si agafeu l’exemple de disputes estructurals entre la Vila i el Departament, que ens han portat a la manca d’ambició i de rellevància… Avui, la vila de Perpinyà es troba en un tal estat que hem de saber anar més enllà d’aquestes antigues divisions per construir la nostra nova ambició.
El “big bang Macron” ha canviat alguna cosa a casa nostra?
Sens dubte! En el front polític, innegablement, amb l’aparició d’un corrent polític central estructurat i unificador. En termes de polítiques públiques i reformes, en faré dos exemples: la política econòmica i l’educació. A nivell econòmic, gràcies a la voluntat reformadora del president Macron i de la majoria, ha estat possible rebaixar estructuralment les cotitzacions a la seguretat social, reformar la llei laboral donant més claredat i seguretat als empresaris i augmentar els mitjans al servei de la formació professional inicial (la de l’aprenentatge) i contínua. Així, des de l’elecció del president Macron, l’atur retrocedeix estructuralment i França està en procés de tractar el que ha estat el seu principal taló d’Aquil·les durant més de 40 anys, l’atur massiu. A Catalunya del Nord, l’atur ha minvat d’un punt l’últim trimestre. La duplicació de les classes a les àrees prioritàries en els graus de CP i CE1 ah estat una mesura excel·lent per reforçar el paper d’ascensor social que escau a l’escola de la República. Sense aquesta escola, als joves de famílies modestes, com eri jo, se’ls nega la igualtat d’oportunitats. Avui els resultats escolars milloren gràcies a la duplicació en moltes classes del departament i estem en procés de revertir un altre flagell francès, l’analfabetisme. Les condicions per a una millora general són vigents. El president s’ha envoltat d’un equip molt ampli, que ha tingut el coratge de posar-ho tot de planer per aconseguir resultats. Això és exactament el que vull per a Perpinyà.
De què serveix tenir connexió amb el poder actual?
La meva proximitat amb el poder a París pot representar una oportunitat per avançar en els grans temes del nostre territori. Ho he fet des que vaig ser elegit com a diputat. Per exemple, això ha fet possible el compromís definitiu del govern per a la construcció del segon centre penitenciari a Perpinyà, fa uns mesos, i també el reviscolament del concurs del CAPES de Català. Això facilitarà els avenços posteriors, incloent el desenvolupament de la nostra economia i la nostra política de transport. Tenir entrades a París serveix. Jo sóc un “Marxaire”, sí, però abans ja tenia una vida. Els meus adversaris continuen repetint-ho. El primer carnet de partit que vaig agafar és el del Partit Radical Valoisià. El 2017, el meu suport a Emmanuel Macron va resultat obvi, d’acord amb la meva identitat centrista i radical-socialista. Me trobi a gust amb les meves conviccions, que tenen els qui cerquen resultats amb pragmatisme, no aplicar un programari dogmàtic. Calia deixar de perdre temps i mirar els trens de la globalització a nivell estatal. L’arribada d’Emmanuel Macron al poder ha donat com a resultat un impressionant paquet de reformes. Calia transformar França per sortir dels nostres arcaismes. Doncs sí, sóc orgullós de l’actuació, en l’àmbit estatal, de la majoria de la qual faig. Però sí, he mantingut dins d’aquesta majoria la meva identitat catalana sense cap problema. Pensi que el repte actual per a la nostra ciutat no és duplicar el que es fa en altres zones, sinó donar-nos els mitjans per assolir aixecar el nostre Rosselló, aconseguint atraure-hi les subvencions de l’Estat.
Quins plans teniu per a la vila?
Proposi 15 mesures en els primers 100 dies de mandat, perquè cal actuar amb certa urgència si volem transformar la ciutat. Posarem en marxa el transport gratuït per a tots, perquè hem de desbloquejar la vila i fer-la més transpirable, menys sorollosa i més moderna. L’aparcament serà de franc la primera hora cada dia, de franc tot el dissabte i el dimecres a la tarda. Hem de fer reviure el cor de la ciutat. Cada barri tindrà la seva comissaria de policia municipal. Perpinyà ha de ser una ciutat segura. Per descomptat, detallaré en els propers mesos, amb el meu equip, un ambiciós programa per a la nostra ciutat, que ha de tornar a ser atractiva. No és normal que una ciutat mediterrània vegi des de fa deu anys caure el preu de la propietat immobiliària. Hem de reaccionar amb fermesa. Si volem aconseguir una millora com més aviat millor, és a dir, augmentar la freqüentació a la ciutat i tornar a fer societat, hem de posar el paquet.
“Tornar a fer societat”, això fa falta de debò?
Oi tal! Sí. A Perpinyà, hem de reconstruir el vincle social, multiplicant les oportunitats d’aplec en actes públics. La proximitat i el voluntarisme formen part de l’ADN de la llista que presentaré el proper mes de març. La proximitat i el voluntarisme seran les claus d’un renaixement a Perpinyà. Hem d’instaurar el que forma, des de fa anys, l’espinada del meu compromís polític a Perpinyà, és a dir, una societat de confiança. Ens hem de tornar a fer confiança i tornar a cúser els nostres vincles, sol·licitant les polítiques públiques de les quans els ajuntaments i l’Estat tenen competència. Perdoneu-me aquesta evidència: la confiança és el contrari de la desconfiança. Per desenvolupar-nos econòmicament i prosperar, necessitem confiança. Ho assolirem si assentem un context. Aqueixos són alguns dels temes que fan que el paper de batlle sigui extremadament important i exaltant. Perpinyà és una ciutat serena quan hi ha gentada al cor de la ciutat, per exemple del dissabte, que és un parèntesi setmanal. La ciutat mereix recuperar la seva confiança en si mateixa i la gent de Perpinyà mereix reconstruir la seva confiança en tots els nostres barris, des del cor de la ciutat o de Clodion fins al Camp de Mart, des del molí de vent fins a Sant Jaume, Saint Siscle o Sant Martí. No cal pas descuidar cap barri en aquesta tasca. En aqueixos sectors, l’habitatge precari manté les condicions d’una forma de desgràcia diària, n’estic conscient. La feina a realitzar és immensa. Restablir la confiança és garantir que els càrrecs electes rercuperin amb constància el camí cap al terreny, per contactar amb la ciutadania. Restablir la confiança significa tenir el desig de transformar la realitat, tot fent pinya, ni no pas ficar posar oli al foc com ho fa l’extrema dreta en cada ocasió, dividint el poble de Perpinyà egons les seves confessions i els seus orígens.
Quin tipus de batlle imagineu ser?
Un batlle català que parla amb tothom, que afirma conviccions fortes i escolta escolta els altres, tot aprenent d’ells. Força finota seria la persona que pretendria que té les solucions a totes les preocupacions. Però hem d’agafar Perpinyà amb tot el convenciment, i no pas al 20% o al 30%! No cap de fer servir la ciutat amb altres fins que per a ella mateixa.
Al·ludiu el Reagrupament nacional?
Sí, fins i tot diré el Front Nacional, perquè el canvi de nom és una tàctica cosmètica. L’extrema dreta vol afegir la nostra ciutat a la seva taula de caça, al costat de Frejus, Henin-Beaumont i Begiers, i prou. La seva intenció no és local, és publicitària. El seu candidat és propu eixorit pot enganyar els electors, però alguns han entès que ell ens considera com una escaleta. El seu partit té tots els seus interessos en destruir l’esperança i la confiança. Està desenvolupant la idea d’un clima d’ansietat, una taxa d’atur propera al 40% en determinats barris i una imatge negativa de la nostra ciutat. Necessita que tot vagi malament i insisteix prou en exagerar un clima comunitari tens, amb insinuacions insidioses. No ens hem d’enganyar, però no hem de negar el real.
El Reagrupament nacional us avantatja en el fet que el seu candidat surt a BFMTV!
És així, però el seu candidat no viu a Perpinyà, sinó a Millars. La seva candicatura es basa en el lloguer administratiu d’un pis. No obstant això, trobi molt especial voler representar una ciutat don no vius! Aqueix home és un turista de la política. Entenc que no comparteixi el passat ni la història del Rosselló, però tampoc no comparteix les inquietuds del dia a dia i les esperances de Perpinyà. No vol fer part de la nostra vila.
Bàsicament, seu l’únic candidat d’aquí però Louis Aliot s’anuncia lliure, sense etiqueta …
Francament, qui creurà que un home de 50 anys amb un bagatge polític tan fort pot canviar sobtadament la seva ideologia? Aliot ha estat director de gabinet de Jean-Marie Le Pen i director de la campanya de la seva filla el 2012. Va ser elegit a la regió Midi-Pyrénées, després al Llenguadoc-Rosselló. Han estat eurodiputat. Continua com a membre de la junta nacional del seu partit, del qual ha estat vicepresident … i a casa nostra s’ha posicionat a la circumscripció 1, i després a la circumscripció 2. Aquest nòmada dels mandats no té cap interès sincer per la nostra ciutat. Ha compartit la vida amb la presidenta del seu partit, és ultraetiquetat i vol anar sense etiquetar. Jo, el meu únic partit són les perpinnanenques i els perpinyanencs. No els vull dir mentides: sóc diputat de la República en Marxa, i no aniré pas a dir a Perpinyà que no conec la República en Marxa si a París dic que en faig part. Això és el que fa el senyor Aliot. Molt senzillament, aquesta persona vol penjar una ciutat de més de 100.000 habitants al tauler de caça del Front Nacional. Però, per la meva banda, no vull que Perpinyà es converteixi en un laboratori de proves d’extrema dreta.
Aliot fa aquí una copiar-enganxar del context estatal?
Sens dubte! Però les eleccions municipals no han de ser la reproducció de la lluita política estatal. Primer han de ser un projecte local, que doni respostes concretes per al futur d’un territori i de la ciutadania. Ja sabeu que a Perpinyà, els problemes no són pas més “En Marxa” que d’un altre partit. Només cal treballar per trobar solucions rellevants. Aquestes solucions s’han de crear a mida i no sorgir d’una plantilla idèntica a tots els llocs de l’Estat. Un equip municipal ha de treballar amb tothom, per a l’interès públic, perquè els projectes generin fruits. Un batlle és una persona que ha de decidir amb total independència, sense demanar l’opinió d’un aparell partidista, per al bé de la seva ciutat. El meu equip té moltes persones que no tenen carnet de cap formació. Aquest equip també el formen persones del centre, de l’esquerra i de la dreta. Aquesta serà la força d’aqueix equip quan estarà a la Plaça de la Llotja, al servei d’una nova ambició i d’un renaixement de Perpinyà. A al inversa, els partidaris de la guerra de trinxeres ideològiques no poden produir el voluntarisme que fa tanta falta per reconstruir la vila, perquè són preocupats per les victòries electorals sense futur.
Els presos polítics catalans plantegen un qüestionament internacional … Què en penseu?
Estic emocionat, sobretot perquè en conec diversos. Pensi en les seves famílies i els seus fills. No podem solucionar un problema polític amb la presó. Per tant, siguem lúcids. Perpinyà no pot importar un problema espinós, delm qual tampoc no pot exportar cap solució. Aquesta situació m’afecta enormement. Tinc molts amics a la Generalitat. Tinc un immens plaer en conrear la meva identitat rossellonesa, que és necessàriament catalana. Així doncs, vaig examinant el que passa a Barcelona amb molta atenció.
Entrevista de Martí Casals
