El cap de llista socialista a les eleccions municipals de Perpinyà, Jacques Cresta, entra en campanya després d’haver estat escollit per a aquest paper, el 28 de juny, pels adherents de la ciutat. Escollit diputat de la Catalunya del Nord el juny de 2012, el candidat aposta per un 40% d’habitants que consideren que “faria un bon alcalde”. Amb l’empenta d’aquest percentatge calculat al mes d’abril per l’institut IFOP per als Journaux du Midi, l’home de confiança del president de la Regió Llenguadoc-Rosselló, Christian Bourquin, ha enviat una primera salva, el 9 de juliol. En un comunicat, Cresta ha desitjat la celebració del centenari del naixement de Charles Trénet, destacat que “la Ciutat de Perpinyà i els seus electes mai no han manifestat cap interès per aquest personatge”. Atès que el cantant va fer l’aprenentatge artístic a la capital del Rosselló, el pretendent a alcalde ha recomanat utilitzar-ne la memòria “com a força econòmica”, abans de considerar que és “més simple construir un arxipèlag -referència al Teatre de l’Arxipèlag, imaginat per l’alcalde de 1993 a 2009, Jean-Paul Alduy- que retre homenatge a les personalitats notables de la nostra ciutat”. De fet, la dificultat d’aquest projecte és que el públic associa poc el pare del swing francès a Perpinyà, si bé hi ha viure a partir de 1922, abans de marxar a Berlín el 1928. El 2006, l’ajuntament va recuperar aquesta part del recorregut de Charles Trénet en una exposició i un llibre, titulats “Perpinyà al temps dels Bausil“.
Metàfora poc simpàtica envers l’alcalde, Jean-Marc Pujol
En resposta al parlamentari, l’alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, ha recordat l’existència de l’Auditori Charles Trénet del Palau de congressos, abans d’una nova intervenció transmesa el 10 de juliol. Jacques Cresta jutja aquest homenatge insuficient i esmenta la idea d’atreure un “públic més important” al centre ciutat, al voltant del símbol de l’autor de la cançó La mer. Acaba emprant una imatge indelicada envers el primer magistrat : “Cadascú té el seu enfocament cultural de la ciutat. Com ho indica el proverbi xinès : el sensat mira la lluna, l’idiota li mira el dit”.
