Amb vista a la seva normalització per a les eleccions municipals de Perpinyà, Louis Aliot està desenvolupant una estratègia eixedira, aplicada per etapes. El seu partit, l’antic Front Nacional (FN), va perdre el 2011 part de les seves connotacions sulfuroses des que ha estat presidit per Marine Le Pen, successora de Jean-Marie le Pen, que portava els valors de l’extrema dreta francesa configurada pel context de la Segona Guerra Mundial. La transformació del FN en un “Reagrupament nacional”, fa menys de dos anys, ha produït un segon efecte suavitzant, al qual s’ha sumat la retirada dels seus colors amb motiu de les eleccions del 2020 a la capital del Rosselló. Aquesta hàbil evolució permet a Aliot assolir el sorprenent reclutament d’André Bonet, president del Centre de Literatura Mediterrània, amic de Patrick Poivre d’Arvor, Charles Aznavour, Jean d’Ormesson i moltes altres personalitats de les lletres i les arts franceses, vives o traspassades. L’altre contractació llibresca d’Aliot és l’autor polivalent Gérard Raynal, que ha escrit sobre els càtars, els refugiats espanyols, els viticultors rebels de 1907, els habitants de Fukushima i les Armilles grogues.
Aliot ja va superar el sostre del 50% el 2014
La normalització actual, amb un pas per la vila de Nimes, préten que el candidat de l’extrema dreta contemporània superi el llindar del 50%. A la realitat, al marge dels focus mediàtic, ja va superar aquest llindar a la segona volta de les eleccions municipals de la primavera de 2014 obtenint el 50,65% al Pol escolar Claude Simon, a prop de la carretera de Canet. A les eleccions departamentals del 2015, el Front Nacional va atreure el 53,31% i el 50,69% de les paperetes repartides en dues meses de l’escola Léon Blum, al barri del Vernet, on una oficina del grup escolar Emile Roudayre la va oferir un 53,61%. Al barri del Molí de Vent, Aliot va obtenir el 51,97% a l’oficina 911 del grup escolar Vertefeuille a les mateixes eleccions.
