Les eleccions municipals sud-catalanes, que es desenvoluparan el 22 de maig, cobren una importància major, tenint en compte l’estatut institucional que gaudeixen els consistoris del territori. Sis mesos després del triomf de la coalició Convergència i Unió (CiU) a les eleccions legislatives catalanes, bufa un vent nou, per primera vegada des de la “transició democràtica” del període 1976-1980, consecutiva del règim de Franco. En aqueix escenari, l’ajuntament de Barcelona podria caure en mans de CiU, després d’un regnat integral del Partit Socialista de Catalunya (PSC), ara enfangat en en baralles internes. A la província de Girona, un altre bastió socialista, com és l’ajuntament de Girona, podria també ser conquerit per CiU, després de 31 anys de socialisme. La candidatura de Carles Puigdemont, figura jove i de canvi, sembla respondre a les aspiracions de la ciutat, a través d’una campanya de terreny eficient. Pel seu costat, el PSC ha designat la seua millor candidata, Pia Bosch, propera de l’exbatlle i actual cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, Joaquim Nadal. La seductora Bosch substitueix l’actual batllessa Anna Pagans, dificultada, en una transmissió que podria no donar l’abast enfront del lideratge de Puigdemont.
Pel seu costat, la jove batllessa socialista de la vila de Salt, Iolanda Pineda, hauria de poder continuar la seua tasca, iniciada el 2007. L’únic entrebanc del seu espai municipal el formen els aldarulls repetits de la ciutat, limítrofa de Girona, que acapara handicaps socioeconòmics i té feina per integrar un 40% de població immigrada. A Figueres, el renaixement i la bona progressió de la ciutat, reconeguda com un model sobretot en matèria de medi ambient, haurien de garantir la continuïtat del jove centrista de CiU, Santi Vila. El seu proper full de ruta, basat en l’economia i l’ocupació, amb un posicionament sobre l’eix València-Montpeller, la seguretat, la política d’infraestructures, i el repte del segell de ciutat verda, sumats al seu balanç, haurien d’influenciar fins a Girona, per demostrar les capacitats de CiU en la gestió municipal dels reptes futurs.
L’alcaldessa socialista de Roses, Magda Casamitjana, al capdavant d’una coalició heteròclida que inclou el partit dretà espanyol Partido Popular, hauria de tenir mal a resistir a l’onada i als atacs de CiU, ja majoritari en escons el 2007. L’estratègia de conquesta dels municipis de més de 5.000 habitants de la coalició centrista podria realment encertar-se en el municipi costaner. Pel seu costat, Jordi Cabezas, el batlle de la Jonquera, afiliat a CiU, es retira i propulsa al capdavant de la llista de CiU la seua primera tinent, Sònia Martínez, oposada a Sergi Aznar, del PSC, però membre de la majoria municipal, i a Jaume Domènec, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Sembla ja garantida la transició amb dolçor a La Jonquera, així com a Portbou, o el socialista Antoni Vega, amb un balanç satisfactori, s’hauria d’assegurar fàcilment la reelecció.
