Sense sorpresa, les tàctiques semàntiques generades en ocasió de les eleccions municipals al conjunt de l’estat francès suposen grapats d’expressions consagrades i gastades. Els eslògans “Unió per al municipi” i “Junts per al municipi” fans costat a “Tots junts”, “Endavant”, així com els sèsams “Futur” i “Demà”, però determinats exemples s’escapen de la melé general. Al municipi de Toluges, al Rosselló i a la mancomunitat Perpinyà Mediterrània, on el batlle socialista i antigament radical d’esquerra Louis Caseilles, escollit el 1977, desitja passar el relleu al seu primer tinent des de 1989, Jean Roque, el missatge és “Toluges al cor“. Recent jubilat del seu càrrec de secretari adjunt de la Cambra dels Oficis i de l’Artesania de la Catalunya del Nord, aquest fill del país, que reivindica els seus “avis a Oms el 1650”, esquiva oportunament el logotip del Partit Socialista però destaca “Visc Toluges, respiri Toluges”. Suplent del diputat Jacques Cresta, que és també secretari de la federació nord-catalana del Partit Socialista, Jean Roque, que assumeix el paper de secretari federal encarregat de l’Educació, molt possiblement hauria d’emportar-se la victòria arran de l’escrutini.
El cor, per guanyar les eleccions
Atès que unes eleccions eliminen ràpidament les anteriors en els esperits, la memòria es fa curta, ja que un mateix registre amorós envers la ciutat cobejada era, 6 quilòmetres de Toluges, fa 5 anys, el de Jean-Paul Alduy, amb motiu de les eleccions parcials de 2009. La llista “Perpinyà al cor” va produir l’èxit polític més important de l’alcalde sortint, que es va adjudicar el resultat espectacular d’un 53,54% a la segona volta|. No existeix monopol del cor, altres llistes sol·liciten aquest mètode, com ara al municipi de Malemort-sur-Corrèze, però existeix un precedent major a la Catalunya del Nord.
