El dilluns 17 març de 2008 el temporal mediàtica esclafava Perpinyà després d’una gran irregularitat a les eleccions municipals. En dos dies, l’assumpte del «Mitjó» resumia un sud global proveïdor oficial de tòpics per a la premsa central, 160 articles de premsa i un centenar de reportatges TV alimentaven les audiències… I després, res més. Si l’anècdota ha engendrat efectes de linxament envers un territori en grans dificultats, sols el diari Le Monde ha pres temps i distància amb dos articles incisius editats els dies 25 de març i 5 d’abril de 2008, contextualitant l’assumpte tèxtil, que «projecta una llum crua sobre una societat local bloquejada en un dels departaments més pobres de França, menys de tres anys després d’alderulls al centre-vila, amb un rerefons de sospita recurrent de clientelisme»… Aquesta descripció detalada, però, resulta massa complexa i massa llarga, doncs no és apte per a la informació de fast-food. Els errors de llenguatge del tsunami mediàtic, entre els quanl consta el «farciment d’urnes», d’impacte poderós a les consciències, no podran ser compensats per la sentència del Tribunal Administratiu sobre una eventual invalidació de l’elecció.
