La reunió de preretorn mantinguda el 15 d’agost entre François Hollande i Manuel Valls, primer Primer Ministre català de la República francesa, té aspectes de prova del foc. La declaració del barceloní, que estimava “fora de lloc” de canviar de política, el 17 d’agost, fa reaccionar Martine Aubry, candidata derrotada a la primària socialista de 2011, segons qui el govern “està fent Monopoly”. L’austeritat pressupostària francesa, tardanament aplicada en un país on la crisi ha arribat tard respecte als Estats propers, és apuntada. A més a més, el creixement hexagonal ha estat rebaixat a un 0,5 % aquest any i a menys d’un 1% el 2015, aquest dilluns 18 agost, per Moody’s. L’agència de rating ha saludat les “iniciatives” polítiques portades per la parella Hollande-Valls, tot apuntant les “rigideses antigues” del model francès.
El repte francès de trencar el motlle, per adequar-se al món
La temptativa de Manuel Valls préten reformar el país transcendint els valors econòmics de dreta i d’esquerra. Aquesta actitud social-liberal, híbrida fins quimèrica a França, és senzillament europea. Criticat a la seva esquerra i sobre la seva dreta, el més centrista dels Primers ministres socialistes de la Va República considera que les reformes “necessiten temps per produir resultats” i que el pacte de responsabilitat, qe inclou 41.000 milions d’euros de baixada de costos laborals “ara entrarà veritablement en obra”. El risc polític és important, ja que considerar les empreses com generadors de llocs de treball superiors als dispositius públics és infal·liblement classificat a la dreta, en una França on l’esquerra obrera prefereix d’ara endavant a l’extrem dreta. Aquesta estratègia s’afegeix als 50.000 milions d’euros d’estalvis previstos, que tindran repercussions directes cap a desenes de milers d’individus, com tants agents d’impopularitat. De cara a “alguns a l’esquerra que mantenen paraules irresponsables”, segons les seves pròpies paraules, el Primer ministre, que fa costat als empresaris, assegura que el “país no s’aixecarà” si s’aturen les reformes. El seu equilibrisme resumeix el repte francès de trencar el motllo per garantir l’adequació del país a la Unió Europea i, per extensió, a la resta del món. Manuel Valls promou el model francès, tot qüestionant les seves bases tan particulars com handicapant. De cara a aquest suggeriment, la fossilització de les característiques franceses enforteix una excepció, notablement capitalitzada pel Front Nacional.
