L’exprimer ministre Manuel Valls, que va a la conquesta de l’alcaldia de Barcelona, s’orienta cap a una gran decepció. Penúltim en les intencions de vot, segons una enquesta publicada el 31 de març, el candidat no havia copsat fins ara que la seva identitat francesa no seria un avantatge, hi descobreix un veritable handicap. Al capdavant de l’oferta política “Barcelona, Capital Europea”, obtindria menys de 5 regidors a la votació del 26 de maig. Aquest estudi del Centre d’Estudis Sociològics per al digital Metrópoli Abierta apropa el fill de pintor d’una humiliació pública. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), independentista, és líder amb 11 escons, seguida per Catalunya en Comú, la plataforma de la batllessa actual, Ada Colau, d’obediència llibertària, acreditat amb 9 consellers. Segueixen els 7 escons del Partit Socialista de Catalunya i els 6 de la coalició independentista centrista Junts per Catalunya. Les Candicatures d’Unitat Popular (CUP), independentistes marxistes, tindrien 3 escons i el Partit Popular es quedaria fora.
Cap a la victòria de l’independentista Ernest Maragall
El novembre de 2018, les enquestes atorgaven 7 regidors a Manuel Valls, abans d’atribuir-li’n 6 al febrer i 5 a principis de març. El gal ha reaccionat a Twitter. “Hi ha prou fake news i combinacions dolentes! Els desitjos no són sondejos. (…) Us demanem honestedat i serenitat “, ha respost el qui es pensava que era bo assolir el segell de “Ciudadanos”, la dreta moderna que es nega a condemnar el franquisme, vol recentralitzar i apunta els vots dels catalans vinguts de la resta d’Espanya. Aquestes últimes estimacions apunten l’elecció del candidat d’ERC, Ernest Maragall, germà de Pasqual Maragall, batlle en l’època dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.
