Idioma

El pretendent a les eleccions primàries socialistes Manuel Valls, primer candidat català a la presidencial des del portvendrenc Jules Pams, el 1913, no esquiva la cultura d’origen. No obstant això, en reserva tanmateix l’evocació als canals de comunicació minoritaris, com la xarxa social Twitter. Diumenge, 11 de setembre, en motiu de la Diada nacional de Catalunya, el qui pretén encarnar “l’energia el canvi” al gran escrutini de 2012 va comunicar la seua presència a la gran manifestació de l’11 de setembre 1977 a Barcelona. Amb 15 anys d’edat, el futur batlle de la vila d’Évry, a regió de París, va participar a la reivindicació per a l’autonomia de la Catalunya del Sud, amb la presència d’1 milió de persones. Aquest record, consecutiu de la caiguda del règim de Franco, ha estat remembrat per Valls, que ha recordat la seua “primera gran mani, a Barcelona (…) per a l’Estatut, i eleccions lliures”.

Si la versió oficial francesa del currículum vitae de Manuel Valls, naturalitzat francès el 1982, dos anys després de la seua afiliació al PS sota la impulsió de Michel Rocard, no inclou els 20 primers anys de la seua vida, més lligats a Catalunya, la seua genealogia li continua sent infinitament vinculada. El candidat situat més a la la dreta de l’esquerra socialista, que es trobaria segurament més còmode amb el Partit Socialista de Catalunya, té com a homònim en Manuel Valls i Gorina, autor de la música de l’himne del Futbol Club Barcelona, del qual és un gran seguidor.