La idea d’una candidatura de Manuel Valls a l’ajuntament de Barcelona, l’any vinent, contempla diversos episodis. El primer, al mes d’abril, incloïa una aliança amb la nova dreta espanyolista del partit Ciutadans. Antiindependentista i intrús a la ciutat on va néixer, només hi ha passat vacances d’estiu, sense dominar-ne la vida diària el ordinària, la més essencial. L’exsocialista, turista polític, no és desitjat pel socialisme barceloní, el representant del qual a l’ajuntament, Jaume Collboni, pretén presentar-se. Manuel Valls no fa la unanimitat per al venciment de 2019, encara que consideri una oferta per damunt de les divisions dreta-esquerra, per tal de tallar l’herba sota els peus a una aliança independentista i a les vel·leïtats de segon mandat de la batllessa Ada Colau, membre d’una coalició amb suport del moviment marxista Podemos.
Estranyesa i mentides
Manuel Valls opera un acostament sorprenent amb el moviment Ciudadanos, una dreta ambigua sobre la dictadura del general Franco. L’antic Primer Ministre, ridiculitzat en relació a la seva pertinència en una seqüència vídeo de la cadena TV3, espera superar la visió superficial de la realitat barcelonina que denota el seu radicalisme sobre la qüestió territorial. A distància, una certa premsa francesa utilitza la contraveritat, com el diari Libération del 20 de setembre, que afirmava que el pintor Xavier Valls (1923-2006), pare del possible candidat, « se’n va anar d’Espanya per fugir del franquisme ». Aquest relat és inventat, ja que només la vagabunderia burgesa va conduir l’artista a viure a París, mentre el règim del seu país en sofriment continuava sent neutre respecte a ell. Però està comprovat que Valls s’atreveix a relacions sorprenents i paradoxals amb el gran capital espanyol, segons una esquizofrènia d’alta volada, pel que fa a la història francesa del personatge. Entre París i Barcelona, els paràmetres ideològics són diferents, però el diputat de l’Essonne usa la distància per transposar millor una realitat sobre l’altre. Aquesta sorprenent aposta jacobina promet una seqüència política antològica.
Paròdia de Manuel Valls en el programa « Polònia » de TV3
