El més català dels exministres francesos del període contemporani, Manuel Valls, afirma que «estudia la possibilitat» de presentar-se a l’ajuntament de Barcelona el 2019. L’excandidat a la primària socialista que va precedir les eleccions presidencials de 2012 ha estat entrevistat sobre aquest tema pel canal públic espanyol TVE 1, divendres 20 abril. « M’interessaria de continuar el debat independentista, estudiaré » aquesta possibilitat, ha declarat. Titular d’un recorregut decreixent, escollit de nou diputat el 2017, el natiu del barri d’Horta, a la part alta de la capital catalana, ha al·ludit a una Catalunya independent, que rebutja categòricament : «He entrat en aquest debat perquè vaig néixer a Barcelona. Soc el fill d’un català i m’agradaria tornar a entregar alguna cosa a Catalunya i l’Espanya (…) Sí, m’interessa, sí».
Un parentiu centralista
Manual Valls, mal conegut a Catalunya del Sud, podria reactivar-s’hi personalment, sota els colors del partit de dretes espanyolista Ciudadanos. Aquesta hàbil formació, polida i autoritària, promou una recentralització d’Espanya. Encarna la versió espolsada del Partido Popular, el partit postfranquista per filiació directa, presidit pel Primer Ministre, Mariano Rajoy, primer adversari del sobiranisme català. Per a Vals, procedent de la immigració a França, fet francès el 1982 i profundament assimilat a la República francesa, es tractaria de plasmar el model francès a Catalunya del Sud, segons una sàvia esquizofrènia. Aquesta raresa seria una força i una feblesa a Barcelona, on el sentiment descentralista sobrepassa l’independentisme. En cas que prosperés la candidatura de Valls, el seu català de collita antiga, tal com es parlava al sud als anys 1960 i 1970, podria seduir els nostàlgics de temps remots.
