Arran de les eleccions generals de la Catalunya del Sud organitzades el novembre de 2010, el Parlament del territori, a Barcelona, es va declarar sobirà el 23 de gener de 2013. Un total de 85 diputats sobre 135, o sigui 63%, van aprovat un text inèdit que reconeix el “caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà” del “poble de Catalunya”. Aquest graó més cap a una possible independència va precedir la validació del “Dret a decidir”, pel mateix Parlament. El 13 de març, aquest principi que prefigura un referèndum sobre la creació d’un Estat català, previst per a 2014, va rebre el suport de 104 diputats, favorables a l’establiment de passarel·les de diàleg amb el govern espanyol, portat per Mariano Rajoy, per tal de trobar un consens sobre l’autodeterminació de Catalunya. Però el 8 de maig, el Tribunal Constitucional espanyol ha suspès la declaració de sobirania del 23 de gener, tot constituint un precedent del gènere des de l’adveniment de la democràcia a Espanya. El text que donc anul·lat i la via catalana empresa des de fa diversos mesos s’ha de trobar teòricament en un cul-de-sac, però les autoritats catalanes manifesten una voluntat de superació de l’opció madrilenya.
El Govern català : “no deixar-se “impressionar”
En la tarda del 8 de maig, el president català, Artur Mas, ha reaccionat fermament a la decisió de l’Estat espanyol, declarant “El poble català no acceptarà que s’avorti la seva voluntat democràticament expressada a través dels urnes”. Considerant “insòlita, profundament decebedora i altament preocupant” la decisió del Tribunal Constitucional, el líder de la coalició Convergència i Unió (CiU) ha refermat que els òrgans del seu govern continuarien sent “fidels a la majoria del poble de Catalunya”. La hipòtesi d’una consulta dels electors sobre la pregunta geopolítica la qual, al marge de la crisi, acapara el debat espanyol i català, es converteix en una alta probabilitat, sense l’aval de Madrid. No obstant, Mas ha convidat el Tribunal a tenir “prudència, seny i equitat”, tot esmentant un atemptat contra la democràcia, de Madrid cap a Catalunya. També s’ha adreçat al la població sud-catalana, recomanant-li “que no s’atabali ni es deixi impressionar” i persisteixi en la seva “radicalitat democràtica”, la seva “expressió pacífica” i el seu “sentit del diàleg”.
