El «sí» a la independència de Catalunya era clarament identificat a les eleccions del 27 de setembre. Les llistes «Junts pel Sí» i Candidatures d’Unitat Popular (CUP) han encarnat aquesta opció, majoritària al Parlament de Catalunya. El bloc del «no» format per determinades altres candidatures, però no totes, no s’ha presentat com a tal a l’escrutini. Però la instal·lació dels 135 diputats de la cambra catalana, dilluns 26 octubre a Barcelona, ha aclarit el paisatge polític, en un Parlament d’ara endavant binari, llevat d’un grapat de diputats. Aquest divendres 30 d’octubre, un acord ha estat pactat a Madrid entre els partits antiindependentistes, al voltant del primer ministre i president del Partido Popular, Mariajo Rajoy. El cap del govern espanyol préten defensar «la unitat» d’Espanya de cara al «pitjor atac» rebut per la Constitució espanyola. Al voltant d’ell, el Partit Socialista i Ciudadanos (Ciutadans), centre-dreta centralista, es comprometen a sumar els seus esforços.
Podemos queda fora
La qüestió política catalana inclou ara dos blocs nets, però el del no, soldat a Madrid més del que a Barcelona, no incorpora l’esquerra radical Podemos. El seu líder Pablo Iglesias, rebut per Rajoy, proposa reconèixer el caràcter nacional de Catalunya i autoritzar un referèndum. Aquesta opció és apartada de l’estratègia madrilenya.
