Les declaracions polítiques consecutives de la mobilització gegantina per la independència catalana organitzada l’11 de setembre assenyalen un nou esglaó en l’afrontament que oposa Madrid a Barcelona. Dilluns 15 de setembre, en sessió parlamentària a la capital, el president del govern de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha recordat la seva determinació en relació a la celebració del referèndum del 9 de novembre. Però aquesta iniciativa, necessàriament travada per l’Estat espanyol en els propers dies, suposa un pla B. Unes eleccions anticipades han estat evocades entre les línies pel president català, segons qui aquest final d’any indueix un “abans i un després en la història de Catalunya”.
Artur Mas creu en en “curs de la història”
Aquest dimarts 16 de setembre, el ministre d’Afers exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, ha oposat “tota la llei, només la llei, però tota la llei” a l’eventualitat del referèndum. Aquesta declaració sense ambigüitat, efectuada a l’agència Europa Press, a Madrid, ha estat completada per una al·lusió de l’interessat a l’article 155 de la Constitució espanyola. L’estatut d’autonomia del qual gaudeix Catalunya podrà ser suspès si es convoca el venciment referendari. El ministre ha parlat d’un dispositiu “incloent el que calgui incluir per tal que aquesta consulta no se celebri”. A tall de resposta, Artur Mas ha considerat que la suspensió de l’autonomia no travarà el “curs de la història”. Esmentant l’exemple el referèndum escocès, negociat amb l’executiu britànic, el president català ha convidat el Partido Popular, al poder a Madrid, a “construir de forma diferent”.
