Una reunió decisiva organitzada el 20 de setembre a Madrid entre el president català, Artur Mas, i el primer ministre espanyol, Maria Rajoy, ha generat una situació de cul-de-sac. Sense sorpresa, aquesta trobada ha implicat un rebuig total de Rajoy envers una fiscalitat integralment catalana, el “pacte fiscal”, demanada per Mas. El cap de l’executiu espanyol ha invocat la incompatibilitat d’aquest projecte amb la Constitució espanyola, durant aquesta entrevista de dues hores, àmpliament dedicada a aquest assumpte ardent. Mas declarava arran de la trobada, “hem perdut una oportunitat històrica” i destacava que “Catalunya ha de començar una reflexió en els pròxims dies”. Concretament, el debat de política general del Parlament de Catalogne, a Barcelona, a partir del 25 de setembre, inclourà bona part de comentaris sobre el futur institucional de Catalunya, de la qual el partit majoritari, Convergència i Unió, ha bolcat cap a l’independentisme. Artur Mas indicava també “no cal parlar de ruptura total ja que, a Europa, això no tindria sentit”, tot afegint una fórmula enigmàtica: “qualsevol decisió ha d’estar vinculada a un projecte europeu, a la Unió Europea i a l’Euro”.
Suggeriment d’un “govern de concentració” a Barcelona
L’evolució de Catalunya, territori prop d’una ruptura amb l’Estat espanyol desitjada per un 51 % dels habitants, és inèdita. De cara a la incògnita, els propers dies inclouran noves estratègies, sobretot que Mas confessa que “la ruptura no forma part del meu vocabulari”, ja que significa un “aïllament total”. Però la voluntat de bon veïnatge amb Espanya, que reemplaçaria una convivència complicada, seguiria un guió imprevisible, sota la pressió del carrer i de noves geometries polítiques. Els partits polítics minoritaris Esquerra Republicana de Catalunya i Solidaritat Catalana, també independentistes, ja animen Mas a avançar directament cap a la independència, a falta de possibilitat d’autonomia augmentada. El primer d’aqueixos partits anuncia la “defunció” del pacte fiscal i recomana que s’escolti el carrer, mentre el segon convida a treure benefici de la majoria independentista del Parlament de Catalunya per crear un “govern de concentració”. Pel seu costat, l’Assemblea Nacional Catalana, organitzadora de la concentració de l’11 de setembre pels carrers Barcelona, convoca una concentració massiva a la plaça Sant Jaume de Barcelona, enfront del Palau de la Generalitat de Catalunya, per acollir-hi Mas.
