La regió administrativa “Occitanie” té un pressupost primitiu de 3,62 milions d’euros per al 2019, és a dir, més de 100 milions d’euros que el 2018. Emperò,costa més que l’addició dels antics Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, que va reagrupar el 2016. El 18 de juliol, la revista Capital ha publicat un informe basat en l’estudi dels pressupostos operatius del consell regional establert a Tolosa. L’increment continua malgrat el requisit d’estalvi que ha justificat la creació de grans regions. La publicació financera pressuposa un augment dels costos de viatge, uns 630.000 euros addicionals per als càrrecs electes des de 2016 i 500.000 euros per als agents. També es qüestionen reunions cares i càrrecs duplicat. Actualment, l’Occitanie dóna feina a 6.900 persones, o sigui 442 llocs addicionals a més dels antics. Políticament, la interpretació de les dades pot defensar una visió inversa, basada en una elevació feta necessària per a la invenció de la proximitat als 13 departaments regionals, ja que la capital s’ha allunyat, per a alguns d’ells. Però els reclutaments també poden revelar un clientelisme ordinari.
Acontentar Montpeller resulta car
La ciutat de Montpeller es va trobar incòmoda, el 2016, al perdre la seva capitalitat, contra Tolosa de Llenguadoc, de la mateixa manera que Perpinyà va baixa a tercera divisió el 1972, en benefici de Montpeller, quan es va fundar el Llenguadoc-Rosselló. A tall d’indemnització, l’Occitanie organitza les seves reunions plenàries a Montpeller, en presència de 158 consellers, quatre vegades l’any, amb un cost de 100.000 euros a cada ocasió. Aquesta estratègia il·lustra el “símbol més destacat del malgastament del diner públic després de la fusió”, diu Capital.
