Idioma
La Clau
L’independentisme català mostra la seva unitat a Elna, per fer què?
Idioma

La Catalunya del Nord, en territori francès, va tornar a ser aprofitada per la independència del sud de Catalunya, aquest divendres 16 de juliol. L’antic col·legi d’Elne, cedit pel municipi dirigit pel comunista francès Nicolas Garcia, va ser l’escenari d’una reunió dels diversos corrents polítics separatistes. Sota un sol ardent, és al vell pati d’aquest deteriorat establiment on l’expresident català Carles Puigdemont, actualment exiliat a Waterloo, Oriol Jonqueras, president d’Esquerra Republicana de Catalunya (el primer partit del territori), Jordi Cuixart, president de la poderosa organització Òmnium i Anna Gabriel, antiga membre de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) al Parlament de Catalunya, exiliada a Suïssa.

Aquesta celebració, perfectament il·legible al País Català de França tret que posseeixi els codis de sobirania sudcatalana i el context espanyol, va reunir desenes de mitjans de comunicació, incloses moltes televisions, ocupats a copsar la imatge d’aquesta reunió plural. La premsa d’ultramar evoca un “jurament d’Elne” (compromís d’Elna) per la unitat de la independència, després d’aquest esdeveniment que també va reunir els ex presos polítics recentment alliberats, inclosos Quim Forn, Clara Ponsatí, Carme Forcadell, Josep Rull, Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó i Meritxell Serret.

Abraçades políticament illegibles

Aquesta imatge gairebé completa de personalitats reprimides per l’Estat espanyol la va completar l’actual president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, rebut amb efusió per Hermeline Malherbe, tot i que membre del Partit Socialista Francès i president del Consell Departamental de Caztalunya del Nord. En aquest joc de contradiccions exacerbades, al seu costat hi havia la presidenta del Parlament català, Laura Borràs i el seu vicepresident Jordi Puigneró. Els líders de la família independentista catalana estaven complets, per un moment de compartició, la funció principal de la qual era la seva pròpia difusió mediàtica, sense consideracions polítiques cap a un territori d’acollida però privat d’estatus, diluït en una regió “Occitània” que el condueix a la desaparició cultural i identitària.

Comparteix

Icona de pantalla completa