Arran de les precipitacions de la tardor que han regat el Rosselló, part del conjunt d’edificis coneguts com “Illot Puig”, adjacent a la plaça del Puig de Perpinyà, amenaçava de ruïna, de manera que la seva destrucció ha estat iniciada per l’Ajuntament, aquest divendres 17 de desembre. Aquesta operació d’emergència, al districte de Sant Jaume, és en realitat l’execució d’una decisió volguda pel municipi liderat per Jean-Marc Pujol (Els Republicans), però posada a l’espera després de la mobilització de veïns gitanos del barri. Per actuar sense traves, l’Ajuntament es basa en “dos informes pericials” segons els quals “les fortes pluges de finals de novembre han generat greus desgalls als darrers edificis de l’illa del Puig”, segons un comunicat. Aquest dany “de facto comporta un risc imminent d’esboldregament”. Paral·lelament a aquesta actuació, que ha de finalitzar el dijous 23 de desembre, 14 veïns d’habitatges veïns han estat recol·locats per part l’Ajuntament.
Els opositors denuncien que “la vila va cap a la pèrdua de memòria”
La llesta municipal, feta amb certa indiferència de l’opinió, és condemnada per l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Rosselló (ASPAHR). L’entitat protesta “amb força” contra la destrucció, en un comunicat de premsa d’aquest 17 de desembre. Considera que el barri de Sant Jaume “té un valor global que, al llarg de les destruccions, desapareix”, perquè les construccions de substitució “no tindran pas mai el caràcter antic ni les qualitats de les que desapareixen. La ciutat avança cap a la banalitat i la pèrdua de la memòria”. L’ASPAHR situa en el mateix nivell l’enderroc “ràpid” del presbiteri de la catedral, el desembre de 2015, durant el segon mandat de J.M. Pujol, i la imminent desaparició de l’illa del Puig, ordenada per l’executiu municipal encapçalat per Louis Aliot (Reagrupament nacional). L’associació recorda que diverses desenes de veïns de Sant Jaume es van “oposat físicament a la seva desaparició i van aturat les excavadores”, l’any 2018. Aleshores, un informe pericial de l’enginyer Norbert Aigouin havia conclòs a la possibilitat d’una restauració. A partir d’aquesta observació, l’ASPAHR hauria volgut que els edificis “fossin protegits i reforçats”.
