Al peu del Canigó es trama aquesta setmana el futur de la Catalunya del sud, en motiu del fòrum intel·lectual, científic i polític format per la Universitat Catalana d’Estiu. Diversos debats contradictoris, exclusivament dedicats a la Catalunya d’administració espanyola, hi són organitzats amb la presència d’altes personalitats del territori. En aqueix ambient de luxe, Joan Laporta, que presidia encara fa poques setmanes el Futbol Club Barcelona, és esperat dissabte. Es presentarà com a líder polític, president del partit Democràcia catalana, que té 16.000 adherents, i del moviment Solidaritat catalana. Laporta, que avança l’independentisme tradicional, de vegades fanàtic ja que sol limitar-se a predicar l’emancipació de la corona d’Espanya, és l’home dela jugada posterior, ja que planifica un Estat català, integrat a la Unió Europea, però xifrant-ne els avantatges. Segons ell, la Catalunya estatal permetria “millors pensions, millors salaris, menys impostos, més beneficis per a les empreses, millors infraestructures, i un ensenyament de millor qualitat”. Més enllà de l’entusiame, però, el seu objectiu de sumar la miríada d’organitzacions sobiranistes, fins de xuclar electorat als partits propers, topa amb relacions de força. Per això, el recinte del Liceu Renouvier de Prada, aïllat de la realitat nord-catalana, aixopluga tractacions majors.
