Idioma

Les eleccions municipals espanyoles organitzades aquest diumenge 24 maig han generat un trastorn a Barcelona. L’alcalde des de 2011, Xavier Trias, membre de la coalició de centre-dreta Convergència i Unió (CiU), ha estat superar de poc per la candidata d’esquerra radical Ada Colau, que liderava la llista «Barcelona en comú». Aquesta activista social de 41 anys, fundadora el 2009 del moviment de les víctimes d’expropiacions després de l’explosió de la bombolla immobiliària, ha sabut capitalitzar la decepció popular. Xavier Trias, amb un balanç positiu en matèria d’equilibri pressupostari, acompanyament econòmic i internacionalització de la ciutat, ha obtingut 10 seus escons d’un total de 41, contra 11 per a la seva rival d’esquerra. En aquesta elecció en la qual 17.400 sufragis han separat la nova cara de l’esquerra del seu contrincant, la participació, a l’alça en un 7,62% en relació al 2011, ha assolit el 60,61%.

Suport de Podemos i caiguda del PSC

La portaveu del poble colpit per la crisi ha sabut consolidar una candidatura preparada des de 2014. L’esfondrament del Partit Socialista de Catalunya (PSC), durant 32 anys a la direcció de Barcelona fins a 2011, ha beneficiat a la nova dirigent. La seva coalició electoral inclou el partit Podemos, el mediàtic secretari general del qual, Pablo Iglesias, ha mantingut reunions públiques amb ella. No obstant això, la vencedora haurà de pactar amb altres formations per convertir-se en batlle, possiblement amb concessions ideològiques. La tercera i quarta força política a Barcelona són el partit independentista Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el seu opositor centralista de centre-dreta Ciutadans, a igualtat amb 5 escons. El PSC n’obté 4, el Partit Popular només 3 i les Candidatures d’Unitat Popular (CiU), formació llibertària independentista, penetren l’ajuntament de Barcelona amb el mateix nombre de regidors. El consistori, que serà dirigit per una dona per primera vegada, presenta una fragmentació històrica que hauria de complicar la governança de la ciutat.

Fenomen europeu: els indignats guanyen el poder

La petita revolució iniciada a Barcelona tradueix políticament la representació dels més fràgils de cara a la crisi econòmica. La revolta dels Indignats, que es va produir el 2011, arriba en certa manera a la gestió del poder. Ada Colau, apreciada pels exclosos de la reactivació econòmica, preveu oferir la paraula a la societat civil. Sense experiència electiva, presenta una virginitat política d’èxit. L’arribada d’aquesta electa de nou gènere al capdavant de Barcelona és un esdeveniment europeu, tenint en compte les dimensions de la ciutat. La guanyadora desitja sostrar el turisme i transformar en habitatges socials els pisos vacants i oferir ingressos mínims 600 euros a les famílies barcelonines més pobres. Sobre la independència de Catalogne, dóna suport a la idea d’un referèndum i va votar «sí – sí» a la consulta sobre la sobirania del 9 de novembre de 2014.

Míting d’Ada Colau, Barcelona, setembre 2014

Comparteix

Icona de pantalla completa