L’aplec de l’esquerra per a les eleccions municipals de Perpinyà es complica. Dimarts, 25 de setembre, va fallar una reunió d’obediència socialista, per cause de fe excessiva en la consulta i la pluralitat, també per manca d’un llegat d’un Partit Socialista (PS) fet pols. Aquesta trobada de reentrada, per a habbitants “compromesos”, segons les paraules de la invitació, era organitzada pel moviment “Respirar per imaginar-se un altre Perpinyà”, a la sala de les Llibertats de Perpinyà”, entre la catedral i el Boulevard Wilson. Però la fundadora d’aquest cercle, Ségolène Neuville, ex-secretària d’estat i ex diputada i actual secretària departamental del Partit Socialista (PS) a Catalunya del Nord, no era present. Aquest fòrum no ha fet destacar cap líder, cinc anys després de la mort del menaire Christian Bourquin, president del Consell General, que ostentava la unitat de PS del territori i va encarrilar S. Neuville a la política. Des de llavors, el partit ha caigut i Perpinyà ha perdut la seva història socialista: Claude Cansouline, Jacqueline Amiel-Donat i Jean Codognès, candidats el 2001, el 2008 i el 2009, socialistes o exsocialistes, han desaparegut. Jacques Cresta, candidat el 2014, s’ha afiliat a la República en Marxa (LREM). Capitalitzar les energies del PS és encara més difícil perquè l’actual presidenta del Consell departamental, Hermeline Malherbe, també impulsada per Bourquin i present a la reunió, es manté fora del sòl.
Els partits tradicionals són sospitat d’infiltració
Els organitzadors de la vetllada no van poder impedir que els representants dels col·lectius abandonessin la sala, amb el sentiment d’una recuperació socialista. Alguns van criticat l’absència del PS a la constitució d’una assemblea per formar una candidatura d’esquerres consolidada, el 14 de setembre. Aquesta gran improvisació, entre els aparells polítics poc estimats i la desconfiança envers la infiltració, atomitza les voluntat de l’esquerra. El Partit Comunista, la França insubmisa i el Partit Socialista són sospitosos de maniobres, en el context de la voluntat de recomposició del paisatge, a la manera d’Emmanuel Macron. Els “col·lectius”, sovint nascuts a Internet, viuen una impressió de progrés, però odien els líders. Aquest esperit està present a “Nou-s Perpignan”, un “col·lectiu ciutadà” llançat el 2018.
En aquesta confusió, el PS parisenc ha optat per enviar amb paracaigudes l’advocat parisenc Sofiane Hakiki per encapçalar la llista del 2020. Aquest candidat ha passat la infantesa a Perpinyà i ha conegut el liceu Aragó, però és un desconegut perfecte.
